Et fies de les aparences? Quan creem una opinió sobre algú a partir d’algun tret físic quasi sense adonar-nos-en, es pot produir una interpretació errònia de la informació, i això influeix en la manera de processar els pensaments, emetre judicis o prendre decisions.
Quan veiem una persona atractiva podríem tendir a pensar que també és intel·ligent o amable, sense tenir cap informació concreta que recolzin aquestes suposicions. Això és l’efecte halo.
La imatge d’aquesta publicació és de Cameron Herrin, que va matar a una dona i al seu bebè. Ho hauries dit mai veient, només la seva foto? Trobem altres casos més propers, com el de Daniel Sancho, que encara està pendent de sentència i del que es diu que va assassinar i esquarterar la seva parella sentimental.
De la mateixa manera, si algú fa un error en una tasca, podríem pensar que és incompetent en general, fins i tot si la conclusió és exagerada i no basada en una avaluació completa de les seves habilitats.
L’efecte halo pot influir, per descomptat, en la presa de decisions, en la forma en què es formen les impressions de les persones i, sobretot, en com s’interpreta la informació recopilada .
Psicòlegs com Dennis (2007) o Myers (2008) diuen que això succeeix perquè els humans tendim a associar allò que és bonic amb el bo, és a dir, associem amb les persones guapes els atributs més positius mentre que les persones lletges o poc atractives s’associen a les característiques més negatives.
Per què succeeix això? Nisbett i Wilson, al 1977 van intentar explicar-ho: en tenir una primera impressió positiva, l’avaluació global posterior serà bona, i viceversa . Això reflecteix la gran importància de l’efecte de primacia, és a dir, allò que coneixem com “la primera imatge”.
Edward Lee Thorndike fou qui va descriure, el 1920, aquest fenomen per primer cop, i altres psicòlegs han treballat en les seves tesis, com Solomon Asch, que diu que és l’atractiu físic la variable que més evoca l’efecte halo.
Daniel Kahneman estudià aquest fenomen de forma detallada i explica com aquest biaix forma part de qualsevol àmbit de la nostra vida . Per exemple, la Universitat de Nova Anglaterra, a Austràlia, van fer un estudi per a veure si les qualificacions de l’alumnat per part dels seus professors estaven mediades o no per aquest biaix cognitiu. Avui disposen d’estratègies perquè la valoració sigui sempre tan neutra com sigui possible, i és que les persones emetem judicis de valor de forma habitual, perquè el nostre cervell necessita fer-se una idea ràpida d’allò que el rodeja.
L’efecte halo és un biaix que tendeix a simplificar l’aspecte general d’una persona determinada basant-se en les seves característiques físiques i atribuir-li, així, una personalitat a partir d’un aspecte concret.
Vivim en un món d’aparences en el que la bellesa és un passaport que pot facilitar, a molta gent, assolir objectius i ser valorada per un tret positiu de la seva imatge, amb un somriure perfecte, una forma de vestir… Mentre que algú qui no encaixi en aquest model, és descartat per a moltes coses, fins i tot per trobar una parella.
Emetre judicis de valor és natural i ho fem, quasi sempre, sense mala intenció. El sentit és evolutiu, ja que així anticipen possibles agressions. Aquests, sovint són fruit d’un aprenentatge social (família, amics, mitjans de comunicació…) i per mitjà d’aquests acabem condicionant les nostres relacions personals.
Diversos estudis indiquen que en només set segons ens formem una opinió del que estem veient i que aquest judici de valor condiciona les nostres expectatives i la nostra forma de relacionar-nos amb aquella persona.
La sexòloga Helen S. Kaplan va trobar una diferència curiosa entre gèneres: les dones són influenciades per l’efecte halo només quan se’ls hi presenta a persones del gènere oposat, però quan són del mateix sexe, tendeixen a avaluar negativament l’atractiu. Aquests resultats no els va trobar en els homes.
Finalment, l’efecte halo és aplicable a tota mena de situacions, des de la política, a les entrevistes de feina, el màrqueting, etc. i l’altra cara de la moneda és l’efecte diable (“devil effect” en anglès), idèntic a l’efecte halo, però al revés: succeeix quan es jutja de forma negativa aspectes concrets d’una persona si la impressió general d’aquesta és negativa.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 21 juliol). L’efecte halo. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/efecte-halo/
📖 Referències: