Albert AlcaineRas i curt són aquelles coses o situacions que tenen la capacitat de fer-nos respondre sense deliberació. Podríem incloure la sogra en aquesta definició? Ara en parlarem…
Estem rodejats de senyals que provoquen una resposta reflexa o automàtica en nosaltres, és a dir, incondicionada: ens genera un canvi en la reacció fisiològica cada vegada que apareix sota certes condicions.
En circumstàncies normals, alguns són capaços de causar una resposta reflexa sempre, per exemple: la llum contrau la pupil·la, sempre (deixem de banda excepcions que inclouen el consum de substàncies o situacions en què s’ha aplicat un vasodilatador, etc.).
D’altres, però, la resposta no la produeixen sempre: l’olor al nostre menjar preferit no genera salivació si estem tips, per exemple.
Si ens endinsem en el condicionament clàssic, parlem d’estímuls aversius i apetitius, és a dir, quan es genera una resposta desagradable o evitativa (el mal que fa quan toquem una olla calenta on s’estan bullint, per exemple, espaguetis per tal de fer espaguetis a bolonyesa amb un toc picant).
Però d’altres vegades poden ser estímuls apetitius si la resposta és positiva o agradable, com quan l’aigua fresca que alleuja la nostra set després de caminar 50 quilòmetres a ritme ràpid i sense entrenament previ, provoca en el nostre cos una sensació de plaer.
Pensem, per un moment, amb aquell menjar que ens genera salivació de manera automàtica. O l’olor d’ou podrit i la resposta de fastig i nàusees que ens genera. O el fet de mirar a una bombeta i la contracció pupil·lar involuntària. I l’espant que sentim quan sentim un so fort i sobtat?
La diferència entre un estímul neutre i un d’incondicionat és que el primer, no genera cap resposta, tret que es vinculi amb l’incondicionat i l’estímul neutre sí que necessita un procés d’aprenentatge associatiu.
Perquè un estímul neutre pugui estar associat a un estímul incondicionat calen dos requisits: proximitat i repetició, d’aquesta manera l’estimulació neutra adquireix la potestat de provocar respostes que tenen els senyals incondicionats .
Primerament, l’element neutre cal que es presenti junt amb l’incondicionat. Això ho veiem amb l’experiment de Pàvlov, on el so de la campana (neutre) apareixia al costat del menjar (incondicionat).
Si els estímuls es presenten junts, però l’escena no es repeteix diverses vegades, no és possible l’associació. L’aprenentatge requereix repetició i, per tant, la situació en què apareixen els dos s’ha de replicar una vegada i una altra fins que el vincle es desenvolupa i s’enforteix .
La diferència entre els senyals condicionats i els incondicionats és que aquests últims no necessiten altres motivacions per fer el seu efecte. Per altra banda, els condicionats resulten d’emparellar un estímul neutre amb un incondicionat i, el neutre que abans no produïa resposta, adquireix capacitat de generar la mateixa reacció i provoca l’incondicionat, deixant de ser neutre i adquirir un caràcter condicional .
Podem dir que un estímul és innat i un altre és adquirit per associació. Tot i aquesta diferència, tots dos tenen potencial per produir la mateixa resposta.
On situem l’instint en tot aquest galimaties? Recorda que de tots els estímuls, els incondicionats són els més familiars perquè ens fan reaccionar de manera instintiva, reflexa o involuntària: no necessiten que hi pensem per generar una resposta orgànica.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 17 setembre). Què és l’estímul incondicionat?. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/que-es-estimul-incondicionat/
📖 Referències:
