PsicoPop
Home » La invalidació de les emocions

La invalidació de les emocions

Maneres senzilles de danyar el teu univers emocional

per Albert AlcaineAlbert Alcaine
58 lectures

No pateixis, això no és res” o “ets un exagerat perquè tot t’ho prens molt a la valenta“… Frases com aquestes estan invalidant les teves emocions. Hi ha moltes maneres d’invalidar les teves emocions i, de fet, fins i tot pot ser un problema recurrent en la teva relació de parella.

Permetre que una altra persona tingui el seu espai i la seva capacitat emocional individual, no tothom ho entén ni ho facilita.

La validació emocional és una eina de comunicació essencial, un canal fantàstic per expressar amor i acceptació en el si de les relacions. Fer-ho – i fer-ho bé – és un nutrient bàsic en la criança, en el desenvolupament psicològic dels més petits i el llenguatge que hem d’emprar en tota mena de vincle amb les persones que ens rodegen.

Parlar de les nostres emocions és un repte i un exercici de confiança, afecte i respecte que no és possible tenir amb tothom, i per això hem de ser selectius amb les persones amb qui compartim el nostre univers emocional. Dir des del cor un “t’entenc” o “entenc pel que estàs passant” o, més encara, “entenc per què aquesta situació et genera molèstia” és una forma de validació emocional important .

Moltes vegades, més que consol, desitgem sentir-nos escoltats i validats, saber que algú és capaç d’empatitzar amb les nostres emocions, que ens comprèn i que ens dona suport.

La invalidació emocional és un fenomen més complex del que sembla: fins i tot nosaltres mateixos invalidem, sovint sense saber-ho, els estats emocionals nostres i dels altres, perquè des de menuts se’ns han inculcat uns codis, unes formes i percepcions errònies. “Tranquil, no passa res, tard o d’hora passarà“… Consolem i oferim suport amb tota la bona intenció sense saber que aquesta bona intenció, de vegades, coarta i bloqueja.

La correcta validació de la mare envers els seus fills. La criança afavoreix el bon desenvolupament de la consciència emocional i la salut psicològica dels infants el dia de demà .

Val la pena l’esforç de respondre a la invalidació emocional? Podem fer-nos algunes preguntes per aclarir els nostres objectius i les opcions:

  • Estem a prop d’aquesta persona?
  • Ens importa la seva opinió?
  • Aquesta persona ha estat interessada a comprendre els nostres sentiments en el passat?
  • És un bon ús del nostre temps i energia ajudar a comprendre els nostres sentiments?
  • Aquesta persona acostuma a invalidar els nostres sentiments?

Així ens adonarem que, de vegades, no val la pena intentar que un estrany o, fins i tot, un conegut comprengui els nostres sentiments. Com més estreta és la relació, més important és que comprengui com ens sentim.

☝🏻 La clau no és deixar-se portar per un debat sobre qui té o no té la raó, sinó en establir un límit que indiqui com volem que ens tractin i deixar la situació, o la relació, si no es respecten les nostres necessitats.

És important, doncs, saber quan utilitzem aquestes actituds i expressions. Vegem-ne algunes a continuació .

“No n’hi ha per a tant!”

Reina del dramaQuantes vegades ho hem dit i ens ho han dit? Tal vegada hauran utilitzat un “això no és res!” o “és que tu et preocupes per tot“. Aquest tipus d’expressions ens fan sentir com els reis del drama o, pitjor encara, persones incapaces d’abordar les dificultats de la vida, criatures poc competents en matèria emocional.

Aquesta frase és molt comuna i repetida durant la infància.

Tota experiència que viu una persona és única i hem de respectar-la. Gravem-nos-ho en foc.

☝🏻 Fixa’t que validar una emoció no significa pas que hi estiguis d’acord: és donar un espai perquè s’expressi, la senti i es percebi acompanyat i entès.

“De debò que estàs plorant per això?”

Com se t’acut plorar per aquesta ximpleria!“, “De debò? Si no val la pena preocupar-te per aquestes coses!“. Són frases perfectes per danyar l’autoestima, ja que actuen com a eina per a minimitzar o infravalorar la nostra preocupació, tristesa, decepció o enuig.

Fixa’t que, encara avui, l’expressió i el desfogament emocional a través de les llàgrimes continua veient-se amb incomoditat.

“No hauries de sentir-te així, has de ser fort”

O també “Has de ser fort!“, “No val la pena sentir-se així“, insisteixen. Però què passa si ara mateix em sento abatut, trist i enfadat? Soc una persona dèbil i miserable per experimentar aquesta mena d’emocions? Clar que no!

Aquests raonaments trameten menyspreu i superioritat.

Negar la perspectiva emocional d’una persona pot fer que se senti petit, dèbil i incapaç de gestionar la seva vida .

“No pensis això… Continua endavant”

Donem-li la volta: imagina que fa més d’un any que t’estàs preparant una marató, i un mes abans tens un accident i et trenques una cama. Sí, et sents trist, desolat, enfadat… I algú molt proper a tu, que t’estimes et diu que continuïs endavant. Amb la cama trencada? Com se suposa que podràs fer una marató amb una pota trencada?

El dolor està allí: no pots caminar, no pots moure’t i la decepció és enorme després de l’esforç que has fet, no la pots amagar, tapar ni ignorar!

“No discutiré això amb tu”

Aquesta és molt freqüent en les relacions de parella: quan sorgeix alguna discrepància o qualsevol problema, l’altra persona ens avisa que no discutirà amb nosaltres. Normalment, es fa alçant la veu com a advertència o de forma contundent.

Aquest és un exemple de comunicació violenta: no només ens invalida, sinó que menysté la nostra opinió, perspectiva i necessitats.

“T’enfades per tot, amb tu no es pot parlar!”

Una expressió molt coneguda en la que se’ns diu que tot ens ho prenem pel costat dolent, i que no es pot parlar amb nosaltres perquè de seguida ens enfadem. Compartir la vida amb algú, sigui un familiar o una parella, que ens ho repeteix de manera constant pot acabar sent molt lesiu.

“No cal que et posis així!”

Que et diguin que paris, que et calmis, que no et posis així… És una altra manera d’invalidació emocional. És probablement el més comú i freqüent, i ull viu: si li diem a un infant, intensificarem encara més les seves emocions i no l’ajudarem a manejar la seva realitat interna.

Implica menystenir la situació, els sentiments i l’experiència que sent.

“Ets massa sensible”

Ets massa sensible, tot t’afecta!“, com si sobredimensionéssim algunes coses, com si reaccionéssim de forma massa intensa… El que ens fa sentir sols i incompresos.

“Jo ja he passat per això, podria ser pitjor”

I sí, és possible que l’hagi viscut, però dir-ho així és d’algú que infravalora la nostra realitat emocional en assenyalar-nos que les coses podrien ser pitjors… I tant! Sempre poden ser pitjors! Però a més, la persona que ens ho diu remarca que ja ha passat pel mateix i que “no n’hi ha per a tant“.

Quan algú pateix, quan algú brega amb un instant d’elevada complexitat emocional, l’últim que esperem és que recorrin a narcisismes del tipus “això no és res, el meu va ser més important” o a l'”és que tu t’ofegues en un vas d’aigua i jo sé nedar entre taurons“.

Qui no respecta les nostres emocions, no ens respecta com a persones.

Altres frases…

  • Potser no comparteixo la teva emoció, però respecto que et sentis així.
  • Explica’m més.
  • Vull entendre què et passa.
  • Sento que estiguis molest.
  • Puc fer alguna cosa per ajudar-te?
  • Plora, si ho necessites.
  • Què sents?
  • Entenc que això és important per a tu.
  • T’escolto.
  • No sé què dir-te ara mateix perquè estic bloquejat, però si vols, explica’m més en profunditat.
  • Recorda que estic aquí pel que necessitis.
  • No tens per què disculpar-te per sentir-te així: els teus sentiments són importants!
  • No tens motius per posar-te així
  • Que exagerat que ets!
  • Has de ser més optimista!
  • T’has enfadat per això?
  • Tampoc n’hi ha per tant!
  • Hauries d’aprendre a ser més fort.
  • Jo també tinc ansietat perquè tinc moltes coses per a fer.
  • Altre cop així…
  • Ets massa sensible!
  • Has de posar-hi de la teva banda per animar-te.
  • Hi ha gent que està pitjor!
  • Estic segur que no n’hi ha per a tant.
  • Probablement t’ho has pres massa de forma personal.
  • Només et cal deixar-ho anar.
  • Déu no et dona més del que pots manejar.
  • Tot succeeix per algun motiu.
  • Li dones molta importància a tot.
  • Probablement no ho has entès bé.

📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 09 octubre). La invalidació de les emocions. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/invalidacio-de-les-emocions/


📖 Referències:

Subscribe
Notify of
5 Comentaris
Newest
Oldest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments

Josep M. R. C.
Josep M. R. C.(@jmrodes)
Membre
4 days ago

És tan fàcil fer fal sense ser-ne conscients que l’estem fent, oi? Sort que mai és tard per corregir-ho! El curiós del cas és que molts cops pensem que estem actuant de forma adequada quan n’és el contrari!

Lluïsa Verdú
Lluïsa Verdú(@lverdu)
Membre
10 days ago

És superfreqüent aquest tipus d’invalidació, fins i tot amb una mateixa: la clau és prendre consciència, prendre consciència i prendre consciència. A partir d’allí, canviar-ho.

Elisa Vilalta
Elisa Vilalta(@evilalta)
Membre
Reply to  Lluïsa Verdú
8 days ago

I tant! Però amb la velocitat que va tot i en que ens moiem, no és pas fàcil “aturar-nos” per pensar! De fet, la societat va en la línia de tot per a ahir, i com més ràpid millor.

Marta Jiménez
Marta Jiménez(@mjimenez)
Membre
Reply to  Lluïsa Verdú
4 days ago

Per mitjà de les tècniques de relaxació o meditació, l’abordatge és molt més fàcil. Per sort el mindfulness està de moda, i no ho perquè sigui una moda, sinó perquè hi haurà gent que tindrà el seu primer contacte amb aquest tipus d’eines (es posi el nom que es posi) que permeten el maneig de tècniques, l’autoconsciència i la autorealització…

Josep M. R. C.
Josep M. R. C.(@jmrodes)
Membre
Reply to  Marta Jiménez
3 months ago

Sempre que un no es quedi amb la idea que la meditació o les tècniques de relaxació són eines passives equivalents a estar en una gandula en una platja amb un còctel a una mà i l’ombra de la palmera sobre el cap!  🌴 

Related posts

Segur que vols desblocar aquesta publicació?
Desbloquejos pendents : 0
Segur que vols cancel·lar la subscripció?

This website uses cookies to improve your experience. If you continue, we assume you agree. Accepta

Privacy