Drama king, drama queen

I tant si coneixem algun rei o reina del drama! Tot els supera! Tot els surt malament! Ara bé… Què hi ha darrere d’aquestes reaccions emocionals? Què és el que podria estar fallant?

Els reis i les reines del drama sembla que van de crisi en crisi, de catàstrofe en desgràcia i, després, al desastre total sense saber-ne massa bé el motiu. Les seves reaccions emocionals són, sovint, desproporcionades i tenen el do d’aconseguir que tots els altres hagin d’estar pendents de les seves tristors i desgràcies quotidianes.

Les seves vides semblen un teatre on no deixen de passar incidents, girs inesperats del destí i situacions estrambòtiques, un vodevil permanent. “És que tot em passa a mi!“, “La vida m’és adversa!“…

Es caracteritzen, bàsicament, per maximitzar problemes petits, sobredimensionant-los i necessitant el nostre suport cada dos per tres. Volent o no es converteixen en el centre d’atenció, i resulten esgotadors.

Hi haurà persones que evidencien una conducta més exagerada i d’altres, que en facin del drama un succés puntual o ocasional.

El problema rau en una tendència a la sobreemocionalitat, és a dir, gestionen malament les seves emocions i maximitzen les seves emocions polaritzant-les en els extrems, com són el pànic, l’angoixa, la desesperació…

Ho fan de manera involuntària, és a dir, no busquen cridar l’atenció, encara que la cridin, i de vegades pot haver-hi una base biològica al darrere. Un trauma o una immaduresa emocional en són les causes més freqüents.

Un punt característic d’aquest tipus de persones són els alts i baixos. Per norma general són persones carismàtiques, amb habilitats socials per a fer amics, per connectar els uns i els altres per aquesta intensitat natural en tot allò que fan, però al mateix temps els defineix una inestabilitat emocional, una mica bipolar: avui estic a full, motivat, ple d’energia i, poc després, necessiten alguna espatlla on plorar, algú que escolti les seves tristors, allò tan negatiu i desesperant que els ha passat.

Segurament ja estàs imaginant que, força vegades, trobem una depressió encoberta, característica de la dificultat per gestionar petites dificultats del dia a dia, i d’aquestes fluctuacions en l’estat d’ànim, als que s’uneixen problemes de son, d’alimentació, etc.

De vegades la resposta està en la infància. Hi ha estudis en què s’assenyala que una persona pot arribar a aquests extrems a causa de factors com el maltractament, càstig físic, l’abandonament o la negligència emocional, que poden derivar a desenvolupar aquests tipus de trastorns .

Hi ha, però, una tribu concreta de reis i reines del drama que són més problemàtics: els qui tenen un trastorn histriònic de la personalitat: Hi ha qui fa del drama la forma de vida, i són fàcilment identificables perquè:

• Expressen les seves emocions de manera teatralitzada i exagerada.
• Demostren canvis molt bruscos d’humor.
• Són fàcilment influenciables per altres persones.
• Necessiten ser el centre d’atenció.
• Acostumen a ser provocadors, atraure a través del seu comportament, l’aspecte físic, etc.
• Es prenen llibertats amb els altres, fins i tot incomodant qui els envolten.
• Difícilment es responsabilitzen dels problemes.
• Acostumen a ser molt, molt immadurs.

Cal aprendre a racionalitzar-ho en lloc de reaccionar a l’instant davant de qualsevol cosa que ens passa, agafar aire, aturar-nos i reflexionar, no deixar-nos arrossegar ni segrestar per les emocions: passem un filtre de l’anàlisi per entendre què és el que ha passat, per què ha passat i què hauríem de fer. Cal entendre què sento, què em diu l’emoció i com controlar-la i quin tipus de reacció hauria d’aplicar per sentir-me millor.

I si subjau una depressió encoberta, cal buscar ajuda.

📎 Urrutia, M. [Maurici]. (2024, 05 octubre). Drama king, drama queen. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/drama-king-drama-queen/

📖 Referències: