Hi ha una medicina que no costa res i és molt efectiva i que, a més, està a l’abast de tothom: treure’s les sabates i trepitjar la terra. L’evidència científica parla d’efectes extraordinaris per, només, caminar descalços.
Costa de creure que una cosa tan senzilla com estar drets sense calçat, pugui tenir una llista tan contundent de beneficis: des de reduir la concentració de glucosa en sang i orina, estabilitzar els nivells de ferro, equilibrar la freqüència cardíaca i respiratòria, disminuir la secreció de cortisol (l’hormona de l’estrès), reduir la inflamació, l’oxidació i, amb això, el dolor i fins i tot millorar el ritme circadiari i dormir millor a la nit.
Tot i que els pobles primitius ho sabien millor que ningú, avui ho ha pogut comprovar la ciència: estar en contacte amb el terra és sanador i terapèutic.
Els mecanismes a través dels quals s’obtenen aquests beneficis són el earthing o grounding , dos anglicismes que s’utilitzen per denominar la pràctica del contacte amb la terra.
Un d’ells és en l’àmbit dels microorganismes i, més concretament, el mycobacterium vaccae, un bacteri àmpliament distribuït a la natura. Estar-hi en contacte, de forma constant, ha reportat uns resultats sorprenents: un estudi publicat a la revista Annals of Oncology el 2004, va comprovar que pacients amb càncer de pulmó avançat que estaven amb quimioteràpia i rebien un tractament amb el mycobacterium vaccae milloraven la seva qualitat de vida, la seva salut general i el seu funcionament cognitiu i físic. També la seva vitalitat i, fins i tot, apreciaven menys dolor . Val a dir que l’oncòloga del Royal Marsden Hospital de Londres (Regne Unit) ho va descobrir per accident, en un intent d’alleugerir els símptomes en pacients amb càncer de pulmó. No obstant això, durant el tractament, va apreciar un augment de l’alegria, la felicitat i una millora de l’estat d’ànim general dels pacients, menys nàusees i menys dolor.
Igualment, és curiós l’estudi finlandès publicat a Environment International en el que un grup d’investigadores van intervenir en jardins infantils portant al pati vegetació del bosc: “La intervenció basada en la natura va augmentar les cèl·lules T reguladores i les citoquines antiinflamatòries en la sang dels nens. Això suggereix que les intervencions basades en la natura poden conferir beneficis per a la salut en part en promoure la funció antiinflamatòria i immunoreguladora i, per tant, prevenir la inflamació inapropiada, que se sap que és un factor de risc per al desenvolupament de trastorns psiquiàtrics relacionats amb l’estrès” . A la Universitat de Briston (Regne Unit), des del departament de neurobiologia començà a treballar-se i Lowry va demostrar que injectant el bacteri en ratolins, augmentaven els nivells de citoquines que, en darrera instància, produïen serotonina, amb un efecte idèntic al d’alguns tipus d’antidepressius.
Encara més, van alimentar ratolins amb sandvitxos de mantega de cacauet barrejats amb terra. Els animals, a part de gaudir del tiberi, mostraren un pensament més clar en navegar pel laberint, els nivells d’ansietat disminuïren i els efectes duraren fins a tres setmanes .
Podria haver-hi una qüestió de càrrega elèctrica: una de les pràctiques que s’aconsellen per disminuir l’ansietat i descarregar la rumiació mental és caminar descalços deu minuts diaris. Espiritualment, té un significat central, ja que ens posa en contacte amb el terra, les arrels i és un símbol molt potent. Estar en contacte amb el terra permet recalibrar el sistema elèctric del nostre organisme i augmentem la vitalitat energètica.
Un altre expert en la matèria és el cardiòleg estatunidenc especialitzat en medicina integrativa Stephen T. Sinatra, qui ha investigat sobre la prevenció i recuperació de malalties coronàries associades al contacte amb el terra . En el seu llibre Earthing, con los pies descalzos parla de com les soles de goma o el ciment han interromput un circuit que ens recarregava constantment: el contacte amb el terra. Una desconnexió que, segons diu, provoca trastorns psicològics, dolor, cansament o insomni. La solució, afirma, sempre ha estat sota els nostres peus .
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 26 juliol). La terra com a antidepressiu. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/la-terra-com-a-antidepressiu/
📖 Referències:
Algú ha dit mantega de cacauet??? 🤤
Jo també sóc dels qui van descalços sempre que es pot!
Més enllà de l’anècdota i dels ratolins, és veritat que caminar descalç ajuda, no sé de quina manera, en el benestar d’un mateix. Recordo, per exemple, que de petit sempre anava descalç per casa… Era la manera més còmoda en què estava!
Estic d’acord amb l’enfocament que es dona a l’article, comentant que l’abordatge de Sinatra correspon a la medicina integrativa i no a la medicina formal. Penso que és interessant veure el vídeo següent i, després, valorar-ho un mateix. Penso que no s’ha de deixar de banda la medicina tradicional a l’hora de tractar malalties, si bé aquesta pot complementar-se d’altres opcions, abordatges i visions més naturalistes.
https://www.youtube.com/watch?v=AQBe4xZQndE
Efectivament Andreu Minguella , l’abordatge que fa Sinatra, tot i ser metge, encaixa més en l’àmbit de les teràpies newage o de la medicina alternativa.
El que sí que és indubtable el fet que qualsevol tractament acompanyat d’eines que contribueixen en el benestar físic i emocional, com poden ser la meditació, el ioga, el taitxí, l’exercici físic (quan és possible) i tantes altres, actuen de forma sinèrgica en pro de la persona.