Psicologia deth luxe

A causa deth creishement economic i a persones que se tornen riques, mès quitament quan an fòrça causes, non se senten eroses. Per qué vòlen causes cares coma relòtges o borses de man? Pòden, en realitat, aguesti objèctes hèr-les a sénter melhor?

Endintrem-mos en pr’amor qu’era gent vò objèctes de luxe. Son ua mòstra qu’aguesti articles cars signifiquen mès entàs persones que, simplaments, pera sua pròpria utilitat. Ajuden a compréner es sues pròpries arrasons, en tot mostrar era diferéncia entre crompar causes per un moment erós e rapid e crompar causes pera vertadèra felicitat.

En ua borsa de man de luxe i a mès qu’ua unica aparència e nòms famosi: tracte dessús es nòsti sentiments e desirs. Crompar aguest tipe d’objèctes conde ua istòria qu’ei mès grana qu’auer es sòs entà pagar-les, pr’amor qu’en crompar-les non solaments s’obten er article: se da un impuls de confidança, se protegissen de senter-se deprimits e ei ua forma tranquilla de mostrar as auti quina ei era sua posicion ena vida.

Thorstein Veblen, economista e sociològ, parlèc dessús era idèa de “despensa cridanera” . Escriuec dessús coma era gent emplegue crompes cares entà mostrar era sua riquesa en lòc de, simplaments, satisfèr es sòns besonhs basics, mès açò va ath delà de mostrar guaire pòdes crompar: se tracte de cercar era aprobacion des auti.

Soent, entad aqueri damb era paradòxa des sòs, èster ric non vò díder senter-se erosa per laguens: crompar luxe ei coma anar tara caça entà trobar quauquarren qu’aumplís aguest espaci uet as nòsti sentiments.

Michael Norton, psicològ e professor de ADE ara Harvard Business School explique que “i a un aspècte de comparason sociau de superar a autes persones en nòste consum. S’è ua botelha de vin melhor qu’era tua, alavetz guanhi” .

💡 Aguest principi permet compréner, damb basa ena psicologia deth luxe, per qué es persones crompen articles cars: se tracte, en bona part, d’ua competéncia per elevat er estatus sociau qu’eth autoestima jògue un papèr fonamentau.

Era teoria dera autocongruéncia explique qu’es persones crompen productes que crotzen coerenti damb era sua pròpria imatge, entà per’mor d’assolidar era identitat d’eth “jo” a trauès de les crompes.

D’autra banda, Isabel González, professionau deth marqueting digitau, destaquèc que “quan i a ua diferéncia entre era autopercepció e era autoconcepte, se produsís ua dissonància, un estat de estrès mentau, que hè qu’eth client non se sente conformi damb aquera crompe. Era interaccion entre era imatge deth producte e era imatge de se madeish ei determinada peth besonh d’obtier eth autoestima” .

💡 Ei a díder, qu’eth consum de productes de luxe a era sua motivacion, ditz González, en besonh d’impressionar es auti.

Ua investigacion der Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) e dera Universitat de Stanford remerquèc que, per exemple, era nauta valor d’un producte coma eth vin acostume a determinar era sua qualitat entre un public que non sap de enologia: “Es persones non solaments qualifiquen melhor eth madeish vin quan se les ditz qu’ei mès donques que, mès qu’imatges de ressonància magnetica foncionau prenudes des sòns cervèths mentre beuien eth vin, suggerissen qu’es participaires gaudiren mès dera experiéncia de beuer-lo“.

Anat Keinan e Ran Kivetz soslinhèren ena investigacion “Mentalitat de productivitat e consum d’experiéncies colleccionables” qu’es consumidors desiren espacis de consum inusuaus.

💡 Fòrça persones òpten entà demorar-se es otèls de gèu e minjar es restaurants que servissen minjars peculiars, coma geladi de pòrc. Aguestes eleccions sã³n impulsada pera esfor㧠des consumidors entà utilizar eth temps de manèra productiva.

🧠 En arrecuélher experiéncies memorables, es persones obtien ua sensacion d’assolidatge e de progrès, en tot melhorar era sua autoestima.

Qué mos impulse a crompar productes de nauta gamma?

Era responsa ei ena complèxa interaccion entre era psicologia, er estatus sociau e era satisfacción deth luxe en airau personau:

• Er efècte de simbèu d’estatus: eth desir d’estatus sociau e de reconeishença, pr’amor qu’es productes de luxe pòden servir coma simbèus visibles de succès e opulència, auer d’arténher cèrt nivèu de succès o prestigi, en tot melhorar era tua identitat sociau e autoestima.
• Valor edonic: eth cervèth uman arrespon de manèra diferenta as productes de luxe en comparason damb es comuns. Era anticipacion e er aquesiment d’articles prèmium desacadie era desliurança de dopamina, eth neurotransmissor associat damb eth plaser e era recompensa. Atau, s’ahig ua capa emocionau a les crompes de luxe que cerquen experiéncies sensoriaus anautites.
• Percepcion de qualitat: es consumidors soent assòcien es productes de luxe damb ua qualitat superiora e durabilitat, aguesta percepcion pòt èster un motivador significatiu entà persones que priorizen era longevitat e era valor des sues crompes.
• Er factor d’exclusivitat: es mèrques de luxe soent limiten era disponibilitat des sòns productes, en tot crear ua aura de exclusivitat. Aguest efècte de escassesa profite eth principi FoMO (pòur de perder-se quauquarren) e quan es consumidors cren qu’un article ei estranh o malaisit d’obtier, pòden intensificar eth sòn desir a possedir-lo. Es edicions limitades, per exemple, e es dessenhs unics jòguen un papèr important.
• Era autoexpresion e identitat: aguestes crompes pòden servir coma un mejan de autoexpressió e formacion d’identitat, en tot comunicar aspèctes dera sua personalitat, valors e estil de vida, en tot projectar era imatge desirada en mon.
• Recompensa tà ua hita: es articles de luxe pòden actuar coma recompenses tangibles per assolidatges personaus. Era economia deth comportament suggerís qu’es persones son mès propenses a dar-se un caprici quan senten que se l’an guanhada, un mecanisme de autorecompensa.
• Teoria dera comparación sociau:  a on es persones avaloren era sua vàlua e abiletats en relacion damb es auti. Pòt èster un desir entà mantier-se ath dia o entà superar er estil de vida percebuda d’amics, collègues o influenciadors sociaus. Era mentalitat de “hèr concurréncia as vesins” pòt èster un motivador poderós.
• Era connexión emocionau: soent aguest tipe de productes subergessen ena creacion de connexions emocionaus damb es consumidors a trauès d’istòries, eretatge e era identitat de mèrca. Aguestes connexions pòden fomentar era leiautat ara mèrca e hèr qu’es consumidors siguen mès inclinadi a escuélher es opcions de luxe en lòc d’alternatiues.

Compréner aguesti impulsors pòt ajudar tant as consumidors a préner decisions informades coma es mèrques de luxe a crear estrategies de marqueting efectiu que retronisquen damb es sues audiéncies objectiu. Insistisqui: les crompes de luxe non tracten solament de productes, mès de satisfèr besonhs emocionaus e psicologics que les convertís en un tèma fascinant per estudi e eth exploración.

Naues manères de pensar ath luxe

Ua borsa de luxe pòt èster fòrça polida o, quitament, eth contrari, mès es vertadères arrasons qu’era gent la crompe entà eth son fòrça mès prigondes qu’era sua simpla aparència: son mès que sòs, se tracte de victòries personaus e istòries de melhorar en quauquarren. Son ua forma de picar de mans ara esquia entà sostier, trabalhar duraments o recuperar-se de tempsi malaisidi.

💡 Era valor dera borsa non ei solament peth sòn anautit còst, mès qu’a relacion damb es objectius o sòns personaus que represente.

I a, mès, ua auta cara: aguesti articles comencen a significar un “ac hí”, ei a díder, i a ua pression amague entà mantier-se ath dia que representen damb eth ara societat. Era preocupacion entà non encastrar o pèrder eth nòste lòc, mos pòt hèr a crompar encara mès, en tot restacar massa eth nòste sens de valor as causes que possedim.

☝🏻 Es hilats sociaus ac hèn mès malaisit, en tot mostrar vides perfèctes vestides damb causes elegantes, e ei facila començar a sénter qu’èm en ua competéncia que non mos li inscriuem ada eth jamès, causa que pòrte ara infelicitat.

Era anciana forma de veir eth luxe ère sobre coma ère d’estranh o cridaner quauquarren, mès aguest punt d’enguarda soent passe per naut ua grana part: era felicitat reau e prigonda. Era vertadèra forma de luxe apoiridie non èster sobri es mèrques que mòstren, mès sobri coma de boni e complèts mos sentem per laguens. Dilhèu ei ora de veir es causes d’ua auta manèra.

Aguesta naua forma de pensar mos demane que trobam eth luxe en aquerò que hèm, coma creishem e damb qui èm, non solaments en aquerò qu’auem.

🧠 Era felicitat d’un viatge cuert, apréner quauquarren naua o un moment especiau damb amics e familhaus apoiridie èster tan esmovent o, quitament mès, qu’eth brunzit d’obtier ua naua borsa de nauta gamma. Signifique guardar ath delà e a encuedar-se que i a fòrça manères de senter-se rics per laguens.

Luxe intelligent

Quan cercam articles de luxe, soent mos desbrembam d’èster curosos. Eth mindfulness tracte de prestar atencion ath moment present e préner decisions en tot èster-ne conscientes. Quan se tracte d’articles de luxe e crompar articles en generau, èster atent non signifique que mos calgue quitar de crompar: signifique crompar d’ua manèra que pensam, reauments, as efèctes mès grani des nòstes eleccions sobri nosates madeishi, autes persones e eth mon entièr.

🧠

☝🏻 Eth luxe intelligent signifique escuélher causes que duren mès que crompar mès. Avalorar era istòria que i a darrèr des articles en lòc de, simplaments, obtier-les en aguest moment. Pensar ath miei ambient en lòc de crompar sense pensar.

Signifique cercar d’a on ven aguesta borsa tan desirada, apréner dessús coma se hec e a pensar coma afècte eth mon e nosati en un nivèu mès prigond. Aguesta idèa va ath delà de crompar es causes de manèra corrècta: se tracte de préner decisions que mos hèsquen a sénter ben per laguens, que donguen sens as nòstes vides e que mos ajuden a senter-mos part d’ua causa mès grana que nosates madeishi.

📎 Alcaine, A. [Albert]. (2025, 13 març). Psicologia deth luxe. PsicoPop. https://www.psicopop.top/oc/psicologia-deth-luxe/

📖 Referéncies: