A mi m’encanta la pujada d’adrenalina. Si veig algú en perill i corro per ajudar-lo, qui em diu que no ho faig per les meves pròpies raons egoistes del “boost” d’adrenalina més que per la satisfacció de salvar algú?
Si no penses en tu mateix, qui ho farà? No pots confiar en els altres, perquè els altres no sempre són altruistes. Aquestes persones altament altruistes tenen defectes… penso que són tan il·lògics com el psicòpata, però es diferencien perquè són un perill per a ells mateixos en lloc de pels altres. Caldria lluitar per l’equilibri.
Ep! Penso que t’has confòs: enlloc hi ha cap afirmació que indiqui renunciar a un mateix més enllà de l’acte d’altruisme: posar-se en perill pels altres no requereix res més que concentrar-se, des de “l’heroi flash” de l’autopista fins a la Mare Teresa constantment activa.
Marsh, en el vídeo que ha compartit Andreu Minguella no parla amb la Teoria del Camp Unificat de les ciències del comportament perquè no n’hi ha.
Crec que les persones altruistes que diuen “no sóc única” tenen menys a veure amb no ser el centre del seu món com amb poder veure’s en els altres. Molta gent se centra en allò que els fa diferents d’altres persones i, per tant, se senten únics. Algú hipercompassiu veu les similituds i pot posar-se a la pell dels altres, de manera que pot sentir el que sent i fins i tot pot sentir que aquella persona és com una part d’ella mateixa.
Els últims dos minuts de la xerrada, on parla de “Com pensem que el món s’està tornant cruel, però en realitat no ho és” m’ha impactat: ha canviat la meva manera de veure el món d’avui. És revelador.
A mi m’encanta la pujada d’adrenalina. Si veig algú en perill i corro per ajudar-lo, qui em diu que no ho faig per les meves pròpies raons egoistes del “boost” d’adrenalina més que per la satisfacció de salvar algú?
Si no penses en tu mateix, qui ho farà? No pots confiar en els altres, perquè els altres no sempre són altruistes. Aquestes persones altament altruistes tenen defectes… penso que són tan il·lògics com el psicòpata, però es diferencien perquè són un perill per a ells mateixos en lloc de pels altres. Caldria lluitar per l’equilibri.
Ep! Penso que t’has confòs: enlloc hi ha cap afirmació que indiqui renunciar a un mateix més enllà de l’acte d’altruisme: posar-se en perill pels altres no requereix res més que concentrar-se, des de “l’heroi flash” de l’autopista fins a la Mare Teresa constantment activa.
Marsh, en el vídeo que ha compartit
Andreu Minguella no parla amb la Teoria del Camp Unificat de les ciències del comportament perquè no n’hi ha.
Imagina per un moment que tothom fos altruista. Creus de veritat que una societat plena de gent una mica egoista és millor que una de gent altruista?
Crec que les persones altruistes que diuen “no sóc única” tenen menys a veure amb no ser el centre del seu món com amb poder veure’s en els altres. Molta gent se centra en allò que els fa diferents d’altres persones i, per tant, se senten únics. Algú hipercompassiu veu les similituds i pot posar-se a la pell dels altres, de manera que pot sentir el que sent i fins i tot pot sentir que aquella persona és com una part d’ella mateixa.
Els últims dos minuts de la xerrada, on parla de “Com pensem que el món s’està tornant cruel, però en realitat no ho és” m’ha impactat: ha canviat la meva manera de veure el món d’avui. És revelador.
https://www.youtube.com/watch?v=uq-6T6TAu74