Albert AlcaineLluny del mite que les mares es tornen despistades i oblidadisses després del part és cultural, de fet, és al contrari: la maternitat reforça l’atenció. Llavors, d’on prové aquest mite? Segurament del fet que s’ha estudiat el fet que sí que se senten més distretes quan no tenen suport familiar.
El cervell de les dones que han donat a llum no surt pas perjudicat per l’embaràs, i els oblits que poden produir-se no representen pas cap problema per la seva capacitat cognitiva relacionada amb l’atenció . Fins ara es deia que quan els oblits esdevenen freqüents, els episodis esdevenen el que es coneix com a momnesia o baby brain: l’amnèsia de les mares, que s’afirmava que afectaria entre el 50% i el 80% de les mares, sobretot les primerenques.
Es creia que aquest fenomen estaria relacionat amb la contracció de la substància grisa en certes zones del cervell, incloses les regions prefrontals i l’hipocamp, claus per la memòria.
Els resultats d’aquest nou estudi, publicats a la revista Current Psychology han posat de manifest que les dones que havia estat mares havien superat amb millors puntuacions la prova d’atenció, alerta i orientació executiva, és a dir, eren més capaces que les que no.
I una dada també interessant: aquesta avantatja era manifesta entre les dones que havien estat mares, amb una mitjana 10 anys més grans que les que no tenien fills.
Valerie Tucker Miller, la investigadora principal, explica que el mite no només no és cert, sinó que en tot cas la maternitat està relacionada amb una atenció millorada, i no minvada, que pot durar fins 6 anys després del part.
Els canvis cerebrals es produeixen independentment de si la persona ha donat a llum o no, és a dir, no només es veuen en les mares biològiques sinó també en els pares que no ho són.
El motiu és simple: alguns d’aquests canvis sí, s’impulsen per hormones, però altres semblen ser impulsats socialment.
Vol dir això que no hi ha mares que se senten distretes i oblidades? Clar que n’hi ha! Sobretot quan es troben estressades, amb falta de son i sense suport de la parella o la família, més encara en situacions d’inestabilitat econòmica. Però sovint és degut a un biaix d’atribució, és a dir, utilitzar l’embaràs per justificar totes les coses que succeeixen.
Una capacitat superior en l’atenció no és sempre una cosa positiva: podria ampliar o fer créixer sentiments d’estrès i d’aïllament.
I abans de donar a llum, les dones embarassades mostren un fort impuls d’aprenentatge sobre elements relacionats amb el bebè, mentre que també tenen una memòria a llarg termini generalment millor que les dones que mai han estat embarassades . Això explicaria el perquè, més que una contracció de la substància grisa, el que passa és que durant l’embaràs, el cervell passa per un període “extraordinari de reorganització” gràcies a la neuroplasticitat, que és la capacitat que té el cervell per recuperar-se, reestructurar-se i adaptar-se a noves situacions.
El pas següent hauria de ser fer l’estudi en cerques multiculturals per examinar com els discursos sobre la maternitat i el suport social s’associen a aquest mite tan present en la societat que vivim.
Darrere del baby brain hi ha un component molt fort de sexisme.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 18 agost). La maternitat no redueix la capacitat d’atenció. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/baby-brain-momnesia/
📖 Referències:
