Albert AlcaineClive Wearing és un director d’orquestra prodigiós que, a partir d’una lesió cerebral, la seva memòria es va “reduir” a set segons. Imagina, per un moment, que tot allò que vius ho oblidaràs en set segons. Així una vegada i una altra durant el que et queda de vida. Seguiríem sent nosaltres mateixos?
Wearing va néixer el 1938 al Regne Unit i va ser un gran director d’orquestra, reconegut i famós, fins que el març de 1985 un herpes simple tipus I li va ocasionar una encefalitis lesionant, de forma irreversible, el seu hipocamp .
Toca el piano, però no sap com. No pot veure la televisió ni llegir un llibre… Bé, sí que pot, tot i que no recorda res del que ha vist o llegit després de set segons. Però poc després, no recorda haver-lo tocat.
“Mai he vist un ésser humà d’ençà que em vaig posar malalt, sou les primeres quatre persones que veig en… 30 anys?“, afirma Clive cada vegada que veu algú.
Escriu un diari de “despertars” en el que anota cada vegada que és conscient del present, el que ell qualifica de despertar. Tot i això, cada vegada que té un nou despertar, titlla l’anterior afirmant que no el recorda.
L’única persona que recorda és la seva dona, i això crida l’atenció, perquè Wearing sap que estima la seva esposa. Quan li pregunten què significa que la seva dona el vagi a visitar respon: “el paradís omple la Terra“. Val a dir que cada vegada que el va a veure algú, assegura que fa anys que no veu ningú, encara que sí que recorda l’existència de la seva dona. Tot i això, quan ella torna a casa, ell li truca i li pregunta quan l’anirà a veure: no recorda que la seva dona l’hagi visitat.
Cada moment és el primer moment, perquè l’amnèsia ho esborra tot immediatament després que succeeixi.
“Sé el que se sent en estar mort, dia i nit és el mateix. No hi ha diferència entre els somnis ni res d’això, no tinc sentits, el meu cervell està completament inactiu, sense somnis ni pensaments de cap mena”.
El documental no ens proporciona dades sobre les quals puguem estimar la possible afectació dels sistemes relacionats amb les memòries sensorials (memòria icònica i ecoica), la funció de les quals no és una altra que permetre el processament complet d’estímuls visuals i auditius quan aquests són molt breus. Val a dir que creen còpies literals d’estímuls que duren molt poc, fraccions de segon més enllà de quan desapareix l’estímul. Per això, no sembla que aquests sistemes puguin estar afectats i els trets anirien més cap al processament de qüestions semàntiques.
Si ens fixem en els sistemes esclaus de la memòria de treball (MT), què hi veiem? El bucle fonològic (BF) no sembla afectat, perquè comprèn perfectament els missatges verbals, entén allò que se li explica i per això és evident que fa un processament complet de la semàntica de les paraules i un maneig de les estructures gramaticals. Aquest ajuda a l’executiu central (EC) en el processament dels missatges verbals, però hi ha un problema, i és que no pot transferir informació nova a la memòria a llarg termini (MLT). Fixa’t que no pot llegir perquè no recorda l’última frase (no es trasllada la informació a la MLT) però segur que podria repetir l’última frase que ha llegit o escoltat.
L’agenda visuoespacial (AV) dona suport a l’EC en tasques relacionades amb imatges mentals o espacials no tenim massa informació: no reconeix la seva casa ni habitació on ha viscut molts anys, però desconeixem si podria tancar els ulls i manipular informació de tipus visual durant uns segons.
El buffer episòdic (BE) contribueix en el processament de l’EC mantenint uns segons informació multimodal procedent de la ME i és evident que Wearing té aquesta capacitat tocada: no pot recuperar empremtes d’episodis viscuts en el passat i, per tant, d’emmagatzemar-los temporalment al BE.
Sigui un problema de recuperació de la ME o un problema del BE en si mateix, la seva funcionalitat està totalment afectada per la malaltia.
El cas de Wearing reflecteix un problema amb la regulació del flux d’informació, és a dir, la impossibilitat completa per codificar la nova informació episòdica a la seva MLT i també quasi total de recuperar-la.
La recuperació d’informació semàntica adquirida abans de la malaltia està força preservada, per això mateix pot parlar i dialogar. Sap què són les coses i això vol dir que les recupera de la seva MLT semàntica per interpretar la realitat, igual que tocar el piano. Altres funcions de l’EC com seleccionar la informació rellevant d’aquella que se li presenta, emmagatzemar durant uns segons la informació, els processos de caràcter inhibitori o la distribució de recursos entre diverses activitats simultànies també estan preservades, però el fet que no pugui codificar informació a la MLT a partir del processament de l’EC fa que qualsevol activitat que impliqui trànsit bidireccional de la informació episòdica entre la MT i la MLT (com llegir, veure una pel·lícula, etc.) no és possible.
Finalment, si ens fixem en les funcions que desenvolupen els diferents sistemes i subsistemes de la MLT veiem que hi ha problemes importants en la memòria declarativa i, en concret, amb la memòria episòdica, que he comentat abans, de caràcter general i alguna relacionada amb la seva pròpia vida (coneix la seva dona Débora i el seu fill, la matrícula del cotxe del seu pare, l’antic número de telèfon, sap que és músic…).
Fixa’t que la memòria a llarg termini no declarativa està preservada, d’aquí a què tingui les habilitats motrius intactes (tocar el piano, caminar, etc.) o el component emocional i afectiu associat a informació diversa.
Wearing no tindria problemes per fer una prova de fluïdesa verbal, perquè l’EC ha de mantenir la clau de recuperació (la categoria) durant el temps indicat (un minut) i a partir d’aquí desenvolupar mecanismes de cerca en la MLT (en aquest cas semàntica) que faci possible recuperar els exemples (les paraules). Donat que la informació és senzilla i els mateixos exemples que generen l’ajudarien a mantenir-la, no tindria problemes.
Creus que podria aprendre alguna cosa nova?
Aquesta és una pregunta amb trampa: sí, per aquell aprenentatge que no necessita el control de l’EC ni sobre el que hi ha consciència d’aprenentatge. Per exemple, si Wearing no sabés anar en bicicleta, en podria aprendre. També seria capaç d’aprenentatges associatius del tipus dels condicionaments, si bé no recordaria “haver-ho après”.
Quina sensació et desperta aquest cas?
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 12 juliol). Clive Wearing: 7 segons de memòria. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/clive-wearing-7-segons-de-memoria/
📖 Referències:
