Albert AlcaineLa gelosia sovint es troba rodejada de molts estigmes, i no deixa de ser una emoció tan vàlida com qualsevol altra. El primer que cal fer és desmentir alguns mites.
És una emoció totalment vàlida que pretén avisar-nos d’algunes qüestions que ens poden preocupar. La gelosia és una emoció complexa que pot provenir tant de la por com de la ràbia i cada persona pot viure-la i sentir-la d’una manera força diferent.
Els micos experimenten també la gelosia, però no només això: s’ha identificat quina és la part del cervell responsable d’aquest comportament, que podria traslladar-se als humans . Aquest és el primer estudi en què la neurociència estudia la gelosia en primats, i és que no som tan diferents.
✍🏻 Els micos gelosos tenien més activitat en la zona del cervell anomenada gir cingulat, una àrea relacionada amb el dolor social en els humans, que s’acostuma a activar quan una persona se sent rebutjada per éssers propers, a més d’una activitat major en el septum pellucidum (o envà transparent lateral), que juga un paper en els processos emocionals i les respostes a l’estrès.
☝🏻 Encara falta molt per aprendre en el camp de la gelosia. Hi ha altres estudis que afirmen que la gelosia és un fenomen que es dona, de forma exclusiva, en humans, perquè a la resta d’animals els manquen les estructures de regulació de processos superiors, responsables que puguem sentir la gelosia . Sigui com sigui, sembla que com més s’estudia aquest i altres temes, més similituds trobem amb els nostres veïns.
De fet, aquest estudi subratlla el paper que podria tenir per mantenir una relació duradora. L’argument no estarà exempt de crítiques, però tot i que la gelosia pot generar dolor físic i psicològic, el monstre de la gelosia compleix una funció important per ajudar a mantenir les parelles unides. Però… realment són un monstre?
El més freqüent és que la gelosia aparegui en situacions en les quals se sent un perill envers el que pugui passar en el teu vincle o relació amb algú. Per se, no poden considerar-se una “emoció tòxica”: simplement ens avisen que alguna cosa no ens agrada.
No té res a veure amb l’emoció de l’amor, ni amb el mite romàntic .
La importància rau a saber-la gestionar i aprendre a regular-la perquè no ens dugui patiment ni ens faci actuar de maneres que perjudiquen les nostres relacions.
La gelosia no comporta ni justifica cap comportament de possessió.
La comunicació, la sinceritat i la comprensió són tres pilars fonamentals en tota mena de relació que ens permetran gestionar millor la gelosia .
El primer pas és acceptar l’emoció tal com la sentim, reconèixer-la, identificar-la, etiquetar-la i valorar d’on prové i quina és la por latent que hi ha al darrere. És el primer pas per poder-nos validar emocionalment a nosaltres mateixos i reconèixer com podem regular-la.
La por a l’abandonament, la desconfiança, la inseguretat d’un mateix o la baixa autoestima són factors que poden detonar l’emoció de la gelosia. Entendre que, de vegades, la gelosia ve més per les nostres circumstàncies i experiències de la vida, ens farà comprendre i valorar amb objectivitat que la major part de les vegades, no tenen tant a veure amb l’altra persona o amb els fets objectius que en nosaltres mateixos. Això ens farà més fàcil gestionar-la posant l’enfocament més en nosaltres mateixos i les nostres necessitats que en allò que ens és extern.
És important, relacionat o no amb la gelosia, les conductes d’autocura, com fer activitats que ens agradin, ens reconfortin i ens permetin sentir prioritat envers nosaltres mateixos, el camí per abraçar-nos i amanyagar-nos quan la ferida és present.
Cal evitar conductes que provoquin més inseguretat: constantment veiem comportaments com agafar el mòbil o analitzar les xarxes socials de la parella per “assegurar-se que tot està bé”. Això només genera més inseguretat entrant en un cercle viciós de desconfiança on el que realment es busca és la “confirmació de què passa alguna cosa” i l’enfocament en aquest punt de vista du al fet que qualsevol cosa sigui vàlida per enfadar-se o alterar-se.
💡 Quan valoris envair la privadesa d’una altra persona, planteja’t una autocura adequada, com trucar una amistat o anar al cinema .
Com en tot, la comunicació amb la persona amb qui tens aquesta emoció (sigui la parella, una amistat o la família) és crucial: comunicar-te de manera assertiva expressant allò que passa i sense culpar ni jutjar és fonamental per a enfortir els llaços d’unió. Podreu connectar i arribar a punts intermedis que també afavoreixin la seguretat.
La neurobiologia de la vinculació de parelles és fonamental per comprendre com va evolucionar la monogàmia i com es manté com un sistema social. La vinculació amb una parella acostuma a estar relacionada amb les àrees del cervell connectades amb la memòria social i la recompensa. La connexió de la gelosia amb aquestes regions indica que l’emoció pot ajudar a enfortir el vincle .
La gelosia romàntica no és un tema senzill, i implica moltes variables i components culturals . León i Consuelo van elaborar una tesi doctoral que pot ser del teu interès si vols aprofundir en el tema.
Quan no som capaços de gestionar les nostres emocions, poden desencadenar-se comportaments perillosos i destructius , per a nosaltres i pels qui ens envolten, i abans que això succeeixi, cal cercar ajuda professional.
🗣 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 20 octubre). Com gestionar la gelosia?. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/com-gestionar-els-celos/
📖 Referències:
Penso que la gelosia aporta més dolor, ofec i energia negativa que altra cosa en una relació del tipus que sigui. Arriba una edat en la que ja no estem per aquestes coses.
Exacte! A mi que ja em vinguin amb la teràpia feta.
Entenc l’equilibri que es vol trametre en l’article, presentant dos punts de vista… Però no ho acabo de compartir: penso que la base de la gelosia és la inseguretat i penso que aquesta emoció té molts més aspectes negatius que positius.