Jesús OlivaDe vegades podem tenir una reacció que no ens beneficiï quan ens sentim ofesos o agredits per una altra persona. És important conèixer algunes eines i abordatges per tal que això no succeeixi, i poder fer front a la situació d’una manera més adequada per a nosaltres.
Les relacions amb les altres persones poden ser font de benestar, diversió i connexió emocional, però de vegades no és així, i ens trobem persones que es dirigeixen a nosaltres de manera irrespectuosa, sense tacte o sense amabilitat. Quan l’altra persona s’excedeix pot posar-nos en una situació complicada.
Quan ens sentim insultats, ofesos o agredits, acostumem a posar en marxa un patró conductual que és força característic i conegut: hi ha qui respon a la defensiva (retraient-nos i evitant qualsevol maniobra d’aproximació), d’altres a l’ofensiva (tornant el cop) i altres que intenten passar per alt el succés ignorant-lo com si no hagués passat res.
Però també hi ha una manera de reaccionar-hi i és per mitjà d’una labor pedagògica per explicar, a l’altra persona, per què el que ha fet no ha estat correcte.
El “problema” de tot plegat és que aquestes respostes no acostumen a ser premeditades sinó més aviat ens surten de dins de forma instintiva. Llavors, què hi podem fer?
De les opcions anteriors n’hi ha dues que són les més freqüents: tornar l’atac o romandre paralitzat, és el que es coneix en anglès com la resposta del fight or flight (lluita o fugida). En els darrers anys també s’hi ha afegit un tercer element: el freeze (congelar-se) .
Parem-nos un moment i analitzem la situació: hi ha una diferència important entre sentir-se atacar i haver estat atacat, per això el pas inicial sempre ha de ser analitzar si, en realitat, el comentari que ha fet l’altra persona ha estat feridor i despectiu o, si només n’ha estat la nostra percepció.
D’acord, tot va molt de pressa, i pot resultar-nos molt “idíl·lic” aturar-se i reflexionar en el moment en què ens hem sentit agredits. Respirar i comptar fins a 10 podria ajudar-nos a decidir amb una major consciència i mesura, però si veiem que això no és possible per la vertiginositat del succés, és important que ho puguem fer un cop la situació ha passat, de cara a haver-ho treballat per les pròximes vegades.
Quan hem determinat que, realment, l’altra persona s’ha passat cinc pobles amb els seus comentaris o amb allò que hem sentit que ha estat una falta de respecte, és important actuar. Pot ser de forma tan senzilla com recordar-li que hi ha límits que no es poden traspassar, sigui pel fet en si o per la relació que mantenim.
Però siguem francs: cal escollir les batalles amb intel·ligència, i si una persona del nostre entorn és especialment ofensiva i no modifica la seva actitud havent-li expressat el nostre malestar, el més convenient és allunyar-se’n o acabar la relació.
Posar-nos al seu nivell no és el més adequat. Torna-li cridant o atacant no farà més que incrementar el conflicte. La clau és expressar allò que sentim sense faltar al respecte de l’altre, i això es coneix com a comunicació assertiva. És tan fàcil com seguir aquests tres passos :
- Parlar des de la nostra perspectiva, és a dir, expressar com ens sentim nosaltres en lloc de centrar-nos a recriminar la conducta de l’altre. “Em sento dolgut quan em fas aquest tipus de comentaris” en lloc de “
Sempre em fas mal“. - Exposar fets concrets i fer-ho de forma objectiva en lloc de fer-ho generalitzant.
- Fer peticions clares: després d’expressar com ens sentim, cal remarcar què esperem o volem de l’altre: “M’agradaria que no tornessis a parlar-me d’aquest tema“.
Sí, d’acord, respondre quan ens sentim atacats requereix un cert aprenentatge, i cal un bon grau d’autocontrol, d’introspecció i de voluntat per no fer-ho de forma instintiva i explosiva.
Observa com et sents i com et comportes quan et sents ofès. Determina quines actituds vols erradicar i quines t’agradaria implementar i practica-ho en el teu dia a dia. Amb no massa temps veuràs que és molt més fàcil posar-ho a la pràctica de manera natural.
📎 Oliva, J. [Jesús]. (2024, 14 agost). Com respondre quan ens sentim atacats?. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/com-respondre-quan-ens-sentim-atacats/
📖 Referències:
La postura defensiva la relaciono força amb els fills adolescents! 😂
Jo soc de les que adopten la postura de posar-se a la defensiva i ho nego quan m’ho fan notar. M’embalo i, la veritat és que escolto poc. Entro en un remolí i em sento malament. En certa manera és com si anessin en contra meva i semblo un lloro dient “però“, “però“, “però“… Quan no hi ha tan “però” que valgui.
Fixa’t que, pel que comentes, un bon abordatge podria ser escoltar què ens diu l’altra persona i quins són els seus arguments i aturar-nos un moment a pensar abans de dir un altre “però”.
No és el que tu fas, però és freqüent utilitzar el sarcasme per devaluar als altres o treure a la llum els errors de la resta i comparant-nos amb ells, i no és una bona resposta.
Molt bona reflexió
Marta Jiménez ! Gràcies per compartir-ho!