Me digui Montse, sò professora retirada de lengua e literatura, donques ei probable que siga ara mès grana deth grop/nivèu. È viscut era màger part dera mia vida en Reus, mès non è trabalhat en cap institut dera ciutat "gancheta". Era mia idia tara jubilacion ère viatjar damb camper, mès arribèc era pandémia e es causes cambièren: decidírem cromprar ua bòrda ena Val,a on viu un des mèns hilhs. Ara viui entre Reus e Es Bòrdes. Dera vida ena Val m'agrade eth contacte dirècte damb era natura. Dera vida en pòble çò que m'a cridat mès era atencion ei coma càmbie damb es sasons: tranquilla e silenciosa en iuèrn, se desvèlhe ena primauera e se renauís tot, en ostieu encara se daurís mès, plia de gent (un shinhalet massa en agost), tant que demoram qu'arribe era tardor tà recuperar eth camin dera Artiga de Ling tath passèeg diari dera màger part des caminaires deth pòble. Deth cambi entre casa e pis... avalori eth punt d'enguarda que trapi cada maitin quan daurisqui es contravents des diferentes hièstres, eth jardin-uart, e era lectura ena "balconada" en ostieu e en humarau ena tardor o primauera. Precisament ei era lectura era mès grana passion mia.