Quasi tothom qui comparteix una abraçada sent un gran reconfort, pau… La ciència ha estudiat els seus efectes i, alguns d’aquests, són força interessants. Com, un gest tan senzill, pot alleujar-nos tant? Per què ens reconforten?
Una abraçada és més que una abraçada: pot ser una mostra d’amor, de tendresa, un “estic aquí”… Substitueix un bon nombre de paraules, i això mateix, la calor humana, el contacte, ens fa sentir bé. Es tracta d’un llenguatge no verbal que ens fa sentir bé.
Si trobes una persona així, algú a qui puguis abraçar i amb la que puguis tancar els ulls a tota la resta, pots considerar-te molt afortunat. Encara que duri un minut, o un dia.
Abraçar aporta beneficis com :
- Disminució de l’estrès.
- Sensació de seguretat i protecció.
- Ajuda a la nostra autoestima.
- Tramet energia i fortalesa.
- Millora les relacions interpersonals.
- Promou la sensació de tranquil·litat.
Un antic proverbi diu que “un petó sense una abraçada és com una flor sense la fragància“, però què tenen les abraçades que ens agraden tant?
Segons un estudi del 2018 publicat a la revista PLOS One les abraçades seria un dels gestos socials que més ens reconfortarien enfront d’emocions negatives : quan una persona entra en conflicte amb una altra, si aquell mateix dia ha rebut una abraçada, el seu estat emocional no empitjora tant com en el cas de no haver-ne rebut cap.
💡 L’abraçada neutralitza els sentiments negatius i evita que disminueixin els positius. Els resultats es van observar tant en homes com en dones, si bé les dones van explicar que havien estat abraçades més dies que els homes.
Per altra banda, trameten calma i pau . És una forma no verbal de comunicació molt potent, pel qual sentim materialitzar-se el vincle amb l’altra persona, el que ens fa sentir segurs i amb calma.
Fisiològicament, afavoreixen la regulació de la tensió arterial, ja que ens fan alliberar oxitocina, l’hormona encarregada de fer-nos sentir plaer, entre altres funcions. L’oxitocina fa que la tensió arterial es reguli.
Abraçar algú, com he comentat abans, ens reconforta, perquè és una manera d’estrènyer vincles, de potenciar la confiança entre dues persones, i fa que ens sentim bé. Som éssers sociables, busquem i necessitem els altres i, si trobem aquesta correspondència, la presència de l’altre, ens genera benestar i calidesa humana.
Finalment, fan sentir-nos segurs, protegits, acollits… I aquesta sensació de refugi sorgeix amb el contacte amb l’altre cos.
Les millors abraçades són les que duren entre 5 i 10 segons, mentre que els menys plaents són els que duren al voltant d’un segon . Estar més o menys a prop o l’alçada no condicionen la idea que una abraçada sigui millor o pitjor.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 28 agost). El poder de les abraçades. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/el-poder-de-les-abracades/amp/
📖 :
Hi ha diferents tipus d’abraçades segons la manera de fer-los: de protecció (sovint es donen amb les persones grans), laterals (amb les amistats), unilaterals (de suport emocional), fraternals (els dels “jugadors de futbol”, per il·lustrar-ho amb un tòpic)… I depenent de la finalitat n’hi ha de reconeixement, un copet a l’esquena, de mig braç, de ninot de drat, pont de Londres, acariciar l’esquena, ballar, punt mort, el vol, contacte visual… És tot un món!
Jo sóc molt d’abraçades, però és veritat que hi ha gent que se sent incòmoda, encara que no siguin persones desconegudes.
Sí, també m’hi he trobat. Penso que té relació amb qüestions d’inseguretat afectiva. Em resulta difícil entendre com una abraçada sense connotacions sexuals pot incomodar algú.