lES ABRAÇADES SÓN UNA COSA TAN FÀCIL I TAN RECONFORTANT…POTS DONARTANTA FORÇA I TANTA ENERGIA OSITIVA A ALGÚ QUE HO NECESSITA. A MI M’HAN AJUDAT I M’AJUDEN MOLTISSIM I SÉ QUE LES PERSONES QUE LES NECESSITEN SEMPRE LES TINDRAN PER PART MEVA.
Hi ha diferents tipus d’abraçades segons la manera de fer-los: de protecció (sovint es donen amb les persones grans), laterals (amb les amistats), unilaterals (de suport emocional), fraternals (els dels “jugadors de futbol”, per il·lustrar-ho amb un tòpic)… I depenent de la finalitat n’hi ha de reconeixement, un copet a l’esquena, de mig braç, de ninot de drat, pont de Londres, acariciar l’esquena, ballar, punt mort, el vol, contacte visual… És tot un món!
Sí, també m’hi he trobat. Penso que té relació amb qüestions d’inseguretat afectiva. Em resulta difícil entendre com una abraçada sense connotacions sexuals pot incomodar algú.
lES ABRAÇADES SÓN UNA COSA TAN FÀCIL I TAN RECONFORTANT…POTS DONARTANTA FORÇA I TANTA ENERGIA OSITIVA A ALGÚ QUE HO NECESSITA. A MI M’HAN AJUDAT I M’AJUDEN MOLTISSIM I SÉ QUE LES PERSONES QUE LES NECESSITEN SEMPRE LES TINDRAN PER PART MEVA.
Hi ha diferents tipus d’abraçades segons la manera de fer-los: de protecció (sovint es donen amb les persones grans), laterals (amb les amistats), unilaterals (de suport emocional), fraternals (els dels “jugadors de futbol”, per il·lustrar-ho amb un tòpic)… I depenent de la finalitat n’hi ha de reconeixement, un copet a l’esquena, de mig braç, de ninot de drat, pont de Londres, acariciar l’esquena, ballar, punt mort, el vol, contacte visual… És tot un món!
Jo sóc molt d’abraçades, però és veritat que hi ha gent que se sent incòmoda, encara que no siguin persones desconegudes.
Sí, també m’hi he trobat. Penso que té relació amb qüestions d’inseguretat afectiva. Em resulta difícil entendre com una abraçada sense connotacions sexuals pot incomodar algú.