Albert AlcaineAmb la pandèmia de la COVID-19 una llavor que ja estava creixent va fer eclosió de forma abrupta i potent: el teletreball. Alguns deien que aquest havia vingut per quedar-se, però el fet és que ja era una pràctica que s’estava fent de forma àmplia en certes empreses. El teletreball aporta molts beneficis si s’aplica de forma ètica, però també té alguns inconvenients.
Però més enllà del teletreball, trobem les xarxes socials, els serveis de missatges i videotrucada… I tot plegat contribueix al fet que ens puguem sentir saturats.
Jane Wilde Hawking deia que quan les persones lluitem contra el destí, l’únic que importa és salvaguardar la supervivència
Encara que visquem en un món hiperconnectat capaç d’oferir molts avantatges, tenim el deure de salvaguardar una valuosa dimensió: el nostre benestar.
Som conscients, segur, que hem de posar límits envers determinades situacions com a garantia de pau i equilibri mental, i la millor manera de fer-ho és per mitjà de l’assertivitat. Però és curiós que, en el moment en què vivim, tinguem la necessitat de fer-ho massa sovint.
Mirem algunes xifres: empreses com Telefónica reporten que el pic de les connexions comença a les 9 del matí, un moment que intercanviem molts correus electrònics. De mitjana, les jornades de teletreball s’allarguen fins a 10 hores en lloc de vuit, i el que és més cridaner: moltes persones estableixen una part del seu horari laboral entre les 0h i les 3h de la matinada. El motiu és senzill d’entendre: no aconsegueixen concentrar-se durant el dia i no tenen altra opció que treballar en aquest horari en què, per exemple, els nens estan dormint.
Establir límits implica saber-se organitzar.
I quan parlem d’organitzar-se parlem de gestionar el temps correctament, ja que un dels avantatges del teletreball és que ens permetria no només ser més productius, sinó també evitar l’estrès.
Estar a casa no significa estar disponible : de vegades no tenim ganes de xerrar, ni per xat, ni per videotrucada… I això no significa que rebutgem la persona o ens l’estimem menys… És simplement que, de vegades, necessitem més llegir un llibre o no fer res, i baixar les revolucions de la ment.
No només hem de pensar a posar límits als altres, també cal posar límits a nosaltres mateixos, dintre de la rutina d’autocura emocional . Per això no només hem de posar barreres externes de contenció front, per exemple, a la informació que rebem: també a la ruminació excessiva (o donar massa voltes als nostres pensaments), etc. No serveix massa ser assertius amb els altres si no ho som amb nosaltres mateixos!
Cada dia fer front a incerteses i pors. Ja ho sabem, i per això cal posar dics – límits – a aquesta ment que anticipa coses que encara no han succeït, a aquestes idees que visualitzen el pitjor i que intensifiquen l’ansietat.
No es tracta només de manejar i de controlar allò que ens arriba des de fora: atendre el nostre univers interior és tan important com l’altre. Cal cercar l’equilibri, en saber posar límits, en tenir clar què és el que necessitem en cada moment, i en les relacions interpersonals.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 22 setembre). Els límits com a sinònim de salut. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/els-limits-com-a-sinonim-de-salut/
📖 Referències:
Jo sóc fan del teletreball, i l’empresa on treballo respecta completament els límits raonables dels treballadors. Però hi ha gent que necessita estar en el lloc de treball “físic”, ja sigui perquè a casa hi té massa distraccions o per falta d’un equipament adequat.
En aquest article parles de límits, però és molt general. Penso que valdria la pena parlar, precisament, del punt central que surt a la infografia: el saber dir que NO. És una forma empoderadora de posar límits per poder ser una mateixa!
Tens tota la raó
Lluïsa Verdú , encara que em sembla que ni amb 50 articles no n’hi hauria prou per parlar del “NO” 😅
Si no et sap greu, podries proposar-ho fent clic a l’enllaç de Contacte i tot seguit a l’apartat per suggerir un tema? Em donaràs un cop de mà enorme! 😘
Fet! 😋