Asseure’s i no fer res? Si algú et proposa fer aquest pla segurament la teva ment se n’anirà a la llista de tasques pendents o coses “millors per a fer”. Resulta curiós, perquè tal vegada tenim la sensació que el dia no té hores suficients per a fer front a tot allò que hem de fer, però quan no estem fent res connectem, ràpidament, amb els dispositius mòbils per a fer alguna cosa en línia o respondre algun comentari d’alguna xarxa social en una cerca continuada i incansable d’entreteniment.
Has pensat, però, en l’avorriment com una opció vàlida, per a fer?
La neurociència explica que l’avorriment no té massa bona fama, però en realitat contribueix en augmentar la creativitat, el compromís amb les tasques i la productivitat laboral, sí! Avorrir-nos millora en com produïm a la feina!
En un estudi publicat a la revista Science es descriu un experiment en el qual persones preferien donar-se una lleu descàrrega elèctrica a estar soles amb els seus pensaments .
És com si estiguéssim fugint tota l’estona dels nostres pensaments i buscant amb certa ansietat alguna cosa que ens atrapi, sense espai per a pensar on queda la introspecció. És la por d’estar sol amb un mateix.
El cervell treballa 24 hores al dia 7 dies a la setmana, fins i tot quan dormim, el cervell treballa: escolta, detecta i gestiona els factors estressants per mantenir-nos sans i estalvis. El cervell cerca solucions, pren decisions i pensa en possibilitats, fins i tot quan no en som conscients. Sense vacances. Sense descans.
A Itàlia, el Il dolce far niente (“el dolç de no fer res”) forma part de la cultura d’un país on el descans, el plaer de no fer res, és part de la vida.
No parlem de fer una becaina, és una cosa més profunda: es tracta de deixar a una banda el ritme del quotidià i dedicar un moment a la introspecció, la relaxació i a la consciència de viure el moment.
Alicia Walf, neurocientífica i investigadora del Departament de Ciències Cognitives de l’Institut Politècnic Rensselaer dels EUA afirma que és fonamental per la salut cerebral deixar-se avorrir, de tant en tant. L’avorriment millora les connexions socials, de fet, el cervell té una xarxa de “mode d’omissió” que s’activa quan ens desentenem de fer coses, fomentant idees creatives, reomplint les reserves que tenim baixes i proporcionant un període d’incubació perquè neixin idees que tenim en un estadi embrionari, el que en anglès en diuen moments insight o d’inspiració.
Estem avorrits perquè tenim molts estímuls, i així acabem necessitant més i més estímuls per evitar l’avorriment. És un cercle viciós.
Sandi Mann va treballar com a dependenta en un atenda de roba i revisora de proves citològiques abans de decidir-se a publicar el que és l’última gran anàlisi de l’avorriment , no per a fer-se la poeta turmentada sinó per explicar per què és recomanable avorrir-se.
Com també el son és un moment important i productiu pel cervell, el temps d’inactivitat és vital per la nostra ment i el nostre benestar.
Fugir de l’avorriment no és el mateix que ocupar el nostre dia amb activitats diferents: cal fer tasques diverses, però també és important dedicar-nos una estona a no fer res perquè la nostra ment pugui desconnectar, descansar i crear: és una inversió per tenir la ment fresca, desperta i creativa.
L’avorriment ha estat el motor de l’enginy: Newton amb la Llei de la Gravetat, Descartes amb El discurs del mètode, Adam Smith amb La riquesa de les nacions en són només alguns exemples.
Tenim oblidat viure lentament sense que ens vibri la butxaca, acabem la jornada laboral i ens preocupa en què podem ocupar el temps: el gimnàs, la sèrie de moda… Ocupem l’agenda amb coses que necessitem fer, i no deixem forats perquè el cervell ens guiï cap a coses que no havíem pensat o, simplement, a no fer res.
Byung-Chul Han, el pensador de referència del nou mil·lenni i el que amb més duresa critica els vicis de la societat ultraconnectada, s’ha buscat un hobby per avorrir-se una mica: la jardineria .
La hiperactivitat explicaria tendències com la bogeria de les classes extraescolars. Aquestes activitats, que normalment escullen els pares en un intent de formar i diversificar els recursos d’oci dels seus fills, acaben provocant l’efecte contrari: possiblement els nens que no han hagut de gestionar espais d’avorriment tindran més dificultats per gestionar un pensament independent, menys capacitat creativa i d’improvisació.
Si hi ha alguna cosa pitjor que perdre el cap, és quedar-se atrapat sol. No ho veus així?
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 08 agost). Gaudeix de l’avorriment!. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/gaudeix-de-lavorriment/amp/
📖 :