Guillem GallifaKenneth Wilber (1949), més conegut com a Ken Wilber, és un escriptor nord-americà els interessos del qual versen principalment sobre filosofia, psicologia, religions comparades, història, ecologia i misticisme.
Wilber descriu els seus èxits acadèmics com “una llicenciatura en bioquímica i un doctorat (sense tesi) en bioquímica i biofísica, amb una especialització en el mecanisme dels processos òptics“, però aviat es decantaria per l’abordatge filosòfic. Descrit sovint com un escriptor New Age, la seva obra és no obstant severament crítica amb aquest moviment.
Practicant de diferents tècniques budistes de meditació (especialment zazen), reconeixent la seva posició filosòfica àmpliament influenciada per Nāgārjuna. Amb tot, Wilber no s’identifica com a budista.
El seu pensament està influït per pensadors com Nāgārjuna, Huston Smith, Ramana Maharshi, Jürgen Habermas, Jean Gebser i Teilhard de Chardin (amb qui comparteix la intenció de crear una teoria que unifiqui la ciència, l’art i la moral), Plató, Hegel, el budisme i el vedanta advaita.
Durant les seves primeres èpoques com a autor va contribuir al desenvolupament de la psicologia transpersonal. Des de fa més d’una dècada, va començar a desenvolupar una teoria integral, on articula de manera transdisciplinària una gran quantitat de perspectives per abordar el fenomen humà utilitzant el model AQAL. Per promoure i avançar amb aquesta proposta, el 1998 va fundar l’Institut Integral, un centre d’estudi per investigar les diferents aplicacions del que anomena enfocament integral.
Alguns dels nombrosos aforismes que trobem en la seva àmplia bibliografia:
- L’esperit no és pas un estadi particular ni una ideologia concreta; ni un déu o una deessa, sinó la totalitat del procés infinit de desenvolupament.
- Sigui innocent o arrogant, sagrada o profana, la ignorància destrueix la biosfera.
- Tinc una regla important: tothom té raó. Més específicament, tots, incloent-m’hi, tenen algunes peces importants de la veritat. I totes aquestes peces han de ser respectades, apreciades i incloses en una abraçada cognitiva més àmplia i compassiva.
- L’ésser humà és la màscara de Déu.
- L’aventura del despertar és un dels drames humans més universals.
- Si l’ànima vol conèixer Déu, no ho pot fer a temps. Mentre l’ànima estigui conscient del temps, l’espai o qualsevol altre objecte, no pot conèixer Déu.
- L’eternitat no és un temps etern, sinó el present real, impertorbable i indestructible. El present és l’única cosa que no té fi.
- Entre els estímuls de la vida i les nostres respostes habituals hi ha l’elecció.
- Aquest món no és un pecat. El pecat és oblidar que aquest món és la resplendor i la bondat de l’esperit.
- El veritable amor et portarà més enllà de tu mateix; per tant, l’amor real et devastarà
📎 Gallifa, G. [Guillem]. (2024, 19 setembre). Ken Wilber. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/ken-wilber/
