Crec que aniria bé un article sobre com posar límits. També un altre en el que es parli de si és convenient o no el reforç positiu o les tasques “per metes”.
Els fills poden ser experts a treure’t de polleguera… Però el que me n’adono és que sovint, això és degut a com els pares els han educat: sovint esperen que l’educació i l’ensenyança es doni a l’escola, quan l’educació cal fer-la a CASA i no a l’escola. Així i tot clar… Les vides dels pares són tan dures que quan arriben a casa el que fan és jugar, en lloc de fer de pares. No dic que sigui fàcil, però sí que cal plantejar-nos el tema de la paternitat.
Educar no és pas fàcil, i els bebès potser porten una barra de pa sota el braç, però de manual no n’he vist mai cap. De consells tothom te’n dona, però, al cap i a la fi, el que serveix, és el sentit comú i fer-ho “el millor que es pugui”.
Crec que aniria bé un article sobre com posar límits. També un altre en el que es parli de si és convenient o no el reforç positiu o les tasques “per metes”.
Els fills poden ser experts a treure’t de polleguera… Però el que me n’adono és que sovint, això és degut a com els pares els han educat: sovint esperen que l’educació i l’ensenyança es doni a l’escola, quan l’educació cal fer-la a CASA i no a l’escola. Així i tot clar… Les vides dels pares són tan dures que quan arriben a casa el que fan és jugar, en lloc de fer de pares. No dic que sigui fàcil, però sí que cal plantejar-nos el tema de la paternitat.
Educar no és pas fàcil, i els bebès potser porten una barra de pa sota el braç, però de manual no n’he vist mai cap. De consells tothom te’n dona, però, al cap i a la fi, el que serveix, és el sentit comú i fer-ho “el millor que es pugui”.