Albert AlcaineQui no recorda aquells estius eterns de la nostra infantesa que semblaven no tenir fi? Aquelles vacances d’estiu que duraven per sempre i que el temps d’espera entre un Nadal i l’estiu era etern? En canvi, algú podria dir-me perquè quan ens fem grans el temps passa volant i les setmanes, mesos i estacions desapareixen del calendari a un ritme vertiginós?
El ritme de vida dels adults, sovint ple de responsabilitats i preocupacions distorsiona la percepció del temps, fent que portem vides plenes d’estrès . S’especula que el rellotge intern del cervell (que és diferent del rellotge circadiari que controla els cicles diaris de l’activitat – funciona més a poc a poc a mesura que envellim i, com a resultat, el ritme de la vida sembla accelerar-se.
El mal funcionament d’aquest rellotge podria explicar malalties com la dislèxia, la hiperactivitat, la malaltia de Parkinson i l’esquizofrènia… També per què en un accident d’automòbil, tres segons poden semblar tres minuts, per què les persones grans a les residències d’avis sovint es confonen sobre el temps i fins i tot com algunes drogues com la cocaïna i l’amfetamina fan la sensació de “velocitat” mentre que d’altres, inclosa la marihuana, frenen subjectivament el pas del temps.
A mesura que creixem, les cèl·lules del cervell que produeixen un neurotransmissor que es diu dopamina comencen a deteriorar-se en els ganglis basals i la substància negra, les regions cerebrals que se sap que estan implicades en el rellotge intern. L’alliberament de la dopamina durant la percepció de nous estímuls ens ajuda a mesurar el temps , i a partir dels vint anys, els nivells comencen a baixar progressivament fent que el temps sembli anar més de pressa.
Hi ha diverses teories sobre la percepció del temps: l’alteració gradual del nostre rellotge intern , la desacceleració del metabolisme (que se sincronitza amb l’alentiment del nostre ritme cardíac i de la nostra respiració)…
El cor d’un infant batega més fort, per això que el nombre de batecs i respiracions sigui major, fent que sembli que ha passat més temps.
Hudson Hoagland va adonar-se el 1930 que quan la seva dona tenia febre alta, es va queixar que havia estat fora de l’habitació des de feia molt de temps, quan en realitat només havia estat fora per uns instants . Encuriosit, va demanar a la seva dona que calculés quan havia passat un minut, i després de només 37 segons va dir que el temps havia acabat. A mesura que la seva temperatura augmentava, comptava més de pressa. Experiments posteriors determinaren que aplicant calor al cervell d’una persona es podia retardar la sensació del temps en un 20 % i que reduint la temperatura corporal d’una persona en dos o tres graus podia accelerar la sensació subjectiva del temps .
Una altra teoria suggereix que la clau és en la manera en què percebem la informació nova que absorbim : si tenim molts estímuls nous, el cervell necessita més temps per processar-la i explicaria la “percepció a càmera lenta” dels fets just abans d’un accident.
Tal vegada en fer front a noves situacions el nostre cervell registra els records amb més detall i per això la reconstrucció dels fets sembla més lenta que l’esdeveniment en si. De fet, això s’ha demostrat en experiments amb persones que s’han exposat a una caiguda lliure!
Com s’explica que el temps cada vegada passi més de pressa a mesura que envellim?
La teoria suggereix que com més grans ens fem, més ens acostumem al nostre entorn i ja no ens adonem dels detalls d’allò que ens rodeja. En canvi, en el cas dels infants el món és un lloc inexplorat, ple de possibilitats, i per això necessiten fer un esforç més gran amb el cervell per reconfigurar les seves idees mentals sobre el món exterior.
Cap d’aquestes teories, però, coincideix amb el ritme quasi matemàtic i continuat de l’acceleració del temps, el que suggereix una escala logarítmica i no lineal , igual que succeeix a l’hora de mesurar els terratrèmols o el so.
Quin sentit té que la percepció del temps segueixi una escala logarítmica?
Siguem positius: el temps vola, t’ho estiguis passant bé o no, i cada dia vola més de pressa.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 03 agost). La velocitat del temps. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/la-velocitat-del-temps/
📖 Referències:
M’esteu trastocant! Ja no escoltaré igual aquella cançó del Summer of ’69 de Bryan Adams, on l’estiu semblava durant per a sempre… 😭
Perquè una persona de 20 anys percebi el mateix augment proporcional en edat que un nen de dos anys hauria d’esperar a complir els 30! No sorprèn doncs que el temps sembli accelerar-se quan ens fem grans!
Pensem en la nostra vida amb dècades (els 20, els 30, etc.), d’on se suggereix que cada període té el mateix pes. Però en l’escala logarítmica percebem diferents períodes de temps com si tinguessin la mateixa durada, per això percebem les diferències d’edat d’aquesta manera: dels cinc als deu anys, dels 10 als 20, dels 20 als 40 i dels 40 als 80… Segons aquesta teoria quan vàrem tenir 5 anys (període 5-10 anys) podria semblar igual de llarg que el període entre els 40-80 anys.
La idea és que percebem un període de temps com la proporció de temps que ja hem viscut, és a dir: en els nens de dos anys, un any és la meitat de la seva vida, i per això quan ets jove, el temps entre cada aniversari sembla ser etern. En el cas d’un nen de deu anys, un any és només el 10% de la seva vida (per això el temps que falta pel següent aniversari és més fàcil de portar), i en el cas d’una persona de vint anys, un any és només el 5%.