Molt interessant i il·lustrador. Tal vegada es podria tractar, també, el fenomen de la transferència d’una funció positiva o negativa, tal vegada un fenomen més inestable i amb gran variabilitat.
A tall de resum:
– L’estímul NEUTRE (EN) és un estímul que naturalment no provoca una resposta en un organisme.
– L’estímul INCONDICIONAT (EI) és el que desencadena naturalment una resposta automàtica i no requereix d’aprenentatge previ.
– L’estímul CONDICIONAT (EC) és un element que fa referència a un estímul prèviament neutre que, després d’un aprenentatge associatiu, adquireix la capacitat de provocar una resposta semblant a l’estímul incondicionat.
– La RESPOSTA INCONDICIONADA (RI) és automàtica i no apresa i es desencadena naturalment per l’estímul incondicionat.
– Finalment, la RESPOSTA CONDICIONADA (RC) implica un aprenentatge i es produeix en presència de l’estímul condicionat, com a resultat d’un condicionament previ.
El condicionament clàssic aplicat a la pràctica s’utilitza en teràpia psicològica de tipus conductual per tractar fòbies, addiccions, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorns d’ansietat, etc., però també en el camp del màrqueting i la publicitat (per associar marques amb estímuls positius, per exemple), en l’educació i l’aprenentatge (estímuls de reforç…) i, per descomptat, en l’ensinistrament d’animals.
El condicionament clàssic no està exempt de controvèrsies: un dels principals punts de controvèrsia s’ubica en el grau de control conscient que té l’individu sobre les respostes condicionades, amb això, el condicionament clàssic pot portar a respostes automàtiques i poc controlables, el que planteja interrogants sobre el lliure albir i la capacitat de prendre decisions (DETERMINISME). També hi ha crítics que argumenten que l’enfocament és massa simplista i que no té en compte aspectes complexos del comportament humà, com la cognició i la consciència (SIMPLICITAT). Un altre punt se centra en la influència del context, és a dir, com tenir en compte i controlar els factors contextuals en els experiments de condicionament clàssic (INFLUÈNCIA DEL CONTEXT) i, finalment, s’ha qüestionat si les respostes condicionades podrien reaparèixer espontàniament després d’haver estat extingides (ESPONTANEÏTAT DE LA RECUPERACIÓ), ja que alguns estudis han demostrat que les respostes condicionades sí que poden reaparèixer després d’un període de temps sense entrenament.
Sí, estic d’acord amb tu, però coincidirem en el fet que continua sent un valuós marc teòric que brinda una base sòlida per comprendre millor la relació entre estímuls i respostes en l’aprenentatge humà, oi?
Molt interessant i il·lustrador. Tal vegada es podria tractar, també, el fenomen de la transferència d’una funció positiva o negativa, tal vegada un fenomen més inestable i amb gran variabilitat.
A tall de resum:
– L’estímul NEUTRE (EN) és un estímul que naturalment no provoca una resposta en un organisme.
– L’estímul INCONDICIONAT (EI) és el que desencadena naturalment una resposta automàtica i no requereix d’aprenentatge previ.
– L’estímul CONDICIONAT (EC) és un element que fa referència a un estímul prèviament neutre que, després d’un aprenentatge associatiu, adquireix la capacitat de provocar una resposta semblant a l’estímul incondicionat.
– La RESPOSTA INCONDICIONADA (RI) és automàtica i no apresa i es desencadena naturalment per l’estímul incondicionat.
– Finalment, la RESPOSTA CONDICIONADA (RC) implica un aprenentatge i es produeix en presència de l’estímul condicionat, com a resultat d’un condicionament previ.
Així ja tenim la visió global 🙂
El condicionament clàssic aplicat a la pràctica s’utilitza en teràpia psicològica de tipus conductual per tractar fòbies, addiccions, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorns d’ansietat, etc., però també en el camp del màrqueting i la publicitat (per associar marques amb estímuls positius, per exemple), en l’educació i l’aprenentatge (estímuls de reforç…) i, per descomptat, en l’ensinistrament d’animals.
El condicionament clàssic no està exempt de controvèrsies: un dels principals punts de controvèrsia s’ubica en el grau de control conscient que té l’individu sobre les respostes condicionades, amb això, el condicionament clàssic pot portar a respostes automàtiques i poc controlables, el que planteja interrogants sobre el lliure albir i la capacitat de prendre decisions (DETERMINISME). També hi ha crítics que argumenten que l’enfocament és massa simplista i que no té en compte aspectes complexos del comportament humà, com la cognició i la consciència (SIMPLICITAT). Un altre punt se centra en la influència del context, és a dir, com tenir en compte i controlar els factors contextuals en els experiments de condicionament clàssic (INFLUÈNCIA DEL CONTEXT) i, finalment, s’ha qüestionat si les respostes condicionades podrien reaparèixer espontàniament després d’haver estat extingides (ESPONTANEÏTAT DE LA RECUPERACIÓ), ja que alguns estudis han demostrat que les respostes condicionades sí que poden reaparèixer després d’un període de temps sense entrenament.
Sí, estic d’acord amb tu, però coincidirem en el fet que continua sent un valuós marc teòric que brinda una base sòlida per comprendre millor la relació entre estímuls i respostes en l’aprenentatge humà, oi?
Per descomptart!