“Faig 10 minuts”, “Ja estic arribant”… Segur que has sentit aquestes frases més d’una vegada… O tal vegada hauràs estat tu qui les ha pronunciat. Hi ha persones que repeteixen sempre aquest patró, i arriben tard independentment de quin sigui el pla. És una manca de respecte? Donem-hi un cop d’ull…
La impuntualitat té molt a veure amb la gestió del temps i aquesta depèn de molts factors.
En canvi, en l’àmbit psicològic hi ha un ventall molt ampli de variables, des dels trets de personalitat, factors actitudinals, motivacionals, relatius a les capacitats personals… Això fa que no sigui senzill atribuir-ho només a un únic factor. La forma més fàcil seria atribuir-ho a una gestió inadequada del temps, però probablement el factor de la motivació sigui la clau, en aquest cas.
El retrat robot d’una persona impuntual acostuma a correspondre a una persona excessivament optimista respecte a la seva capacitat d’aprofitar el temps, persones despistades, sovint amb algun tipus d’obsessió o compulsió que els resta energia i temps útil, de vegades són persones amb poc respecte a les normes o convencions socials o, fins i tot, que volent ser puntuals, es veuen impedides a ser-ho per altres motius.
El model de personalitat conegut com a Big Five ens pot donar pistes d’alguns trets relacionats amb la puntualitat de les persones.
Les persones amb una alta responsabilitat i amabilitat acostumen a ser menys impuntuals, mentre que les persones amb un alt neuroticisme tendeixen a arribar fins i tot abans d’hora.
Les persones percebem el temps de manera diferent, i això s’ha estudiat, per exemple, comparant entre països o cultures. Trobem el temps monocrònic (quan es considera com alguna cosa tangible, lineal, controlable i divisible… Com quan pot equivaldre a diners i que no pot ser malgastat, més típic de cultures occidentals) i el temps policrònic (quan si bé també és important, és més intangible, ja que subjau a totes les nostres vivències personals, com una cosa que cal gaudir i assaborir, més viscut en cultures llatines).
Podem arribar a temps quan ens importa, i això vol dir que ens importa quan hi ha conseqüències per a nosaltres per arribar tard .
Evidentment, hi ha persones impuntuals perquè ho han après, perquè els seus pares sempre arribaven tard, per manca d’atenció o, fins i tot, perquè tenen una personalitat narcisista que arriben sistemàticament tard perquè creuen que poden permetre-s’ho. Altres per cridar l’atenció o per no haver d’iniciar converses amb els que van arribant.
Emily Waldum posa a sobre de la taula un punt curiós: factors ambientals – com la música – poden distorsionar el sentit del temps .
Si ets una persona impuntual tens sort: Grace Pacie és autora d’una guia i eximpuntual fruit de la seva investigació en la qual ofereix eines i mètodes per deixar d’arribar tard a tot arreu.
El temps pot accelerar-se o desaccelerar-se: podem perdre’ns totalment en alguna cosa i perdre completament la noció del temps. Per altra banda, si tenim una meta, podem treballar de manera efectiva. El nombre objectiu d’elements, l’afecte subjectiu i la freqüència cardíaca poden influir en l’experiència del temps.
Les persones impuntuals simplement assumeixen que és una cosa tan intrínseca en els seus gens i les seves característiques, que ni tan sols fan l’intent de corregir el comportament . És així com les narratives que tenim de nosaltres mateixos poden convertir-se en una profecia que es compleix per ella mateixa.
La idea que els trets de personalitat no són permanents – ni marcats des que naixem – sinó que poden modelar-se, és un dels desenvolupaments més emocionants de la psicologia actual. A través de simples canvis, podem tornar-nos persones més conscients.
Et consideres una persona impuntual? Com vius que altres persones sí que ho siguin?
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 01 setembre). Faig tard!. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/ser-impuntual/amp/
📖 :