Jesús OlivaSovint assumim que l’edat cronològica reflecteix la maduresa emocional i la seva capacitat de fer front a diferents situacions, però no és pas així: cada persona viu i experimenta realitats diferents, no hi ha una única manera de viure la vida de la mateixa manera que no hi ha només un únic punt de vista, i d’aquí que trobem l’edat mental i l’edat emocional, entre d’altres.
L’edat mental correspon a la capacitat de cada persona per comprendre, expressar i controlar les seves emocions d’una manera sana i adequada, o la manera com es relaciona amb la resta de persones, en termes d’habilitats cognitives.
L’edat mental no té relació amb l’edat cronològica, ja que se centra en el nivell de desenvolupament emocional i intel·lectual de cadascú.
L’edat mental pot afectar a la maduresa de cada persona de maneres diferents, com la salut mental, les relacions interpersonals, el maneig de l’estrès i la presa de decisions. Per tant, la millora d’aquesta és un procés constant i individual.
Fixem-nos, per exemple, amb els nens amb altes capacitats o superdotats: tenen una edat mental superior a la seva edat cronològica. L’edat mental es relaciona, sobretot, amb la intel·ligència. En canvi, l’edat cronològica és una simple mesura de la data de naixement en un calendari.
Leta Hollingworth entenia la superdotació com un conjunt complex de qüestions de tipus psicològic provinent de les disparitats existents entre l’edat mental i la cronològica en nens superdotats, i va establir que com més lluny es troba el nen superdotat de la intel·ligència mitjana per a la seva edat cronològica, més grans seran els seus problemes d’adaptació . Dit d’altra manera: es diu que estan “desincronitzats” o “out of sync” perquè la seva edat emocional, intel·lectual i física no coincideixen, presenten un desenvolupament asíncron tenint “diferents edats” al mateix temps .
Tenir la maduresa mental d’un nen de 14 anys i la maduresa física d’un de 8 anys suposa un conjunt de reptes, que són anàlegs i als que ha de fer front de la mateixa manera. Per això mateix són vulnerables i cal fer modificacions en la forma de criança, la forma d’ensenyança i d’assessorament perquè puguin desenvolupar-se de la millor manera possible.
En paraules d’Annemarie Roper, la superdotació és un estat de consciència més elevada, de major sensibilitat i d’una major capacitat per entendre i transformar els estímuls en experiències intel·lectuals i emocionals .
El temps té una importància cabdal a les nostres vides, perquè influeix de moltes maneres, n’acabem de veure només una. Sents que la teva edat cronològica es correspon a la teva edat mental?
📎 Oliva, J. [Jesús]. (2024, 30 juliol). No existeix un únic tipus d’edat. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/tipus-edat/
📖 Referències:
