Albert AlcaineRas i curt, la validació emocional no és altra cosa que comunicar a l’altra persona que és escoltat i vist: acceptar l’experiència emocional que algú està sentint en aquell moment i comunicar-ho clarament, amb les paraules o les accions.
Es tracta de fer saber que allò que sent i manifesta és acceptat, amb independència de si hi estem d’acord o no.
Validar és expressar a l’altra persona que les seves emocions tenen sentit, que són rellevants, significatives o coherents des d’un punt de vista lògic.
Frases com “Estàs exagerant, no n’hi ha per tant“, “Com et pots posar així per aquesta tonteria?” o “No ploris més, has de ser fort” no aporten res i no són, per a res, empàtiques. No tenen cabuda en una estratègia de validació emocional .
“La validació és la resposta «sí» a la pregunta: «¿Pot ser veritat això?»” .
La “gràcia” de la validació emocional és que podem dur a terme, també, una autovalidació emocional: acceptar la validesa de les nostres pròpies emocions, i això ens ajuda a gestionar-les millor: reafirmem que allò que sentim és important, sigui plaent o no.
A l’altre costat de la balança trobem la invalidació emocional envers un mateix o enfront dels altres: minimitzem, jutgem o traiem transcendència a les emocions . No vol dir que allò que diguem “soni malament”, de fet, les invalidacions poden ser respostes càlides o benintencionades, tot i que provoquin conseqüències que no volem. Per tant, és habitual invalidar les emocions – nostres o d’algú – sense ser-ne conscients, fins i tot volent fer el bé.
La teràpia dialèctica conductual (DBT) proposa sis nivells de validació que permeten avançar cap a una comunicació validant :
Prestar atenció: no n’hi ha prou amb mirar, cal interessar-se en el que diu, mirar i fer saber que ho fem.- Reflexionar: es tracta de tornar-li el que ens ha dit amb la repetició o parafraseig (com un espill).
- Nomenar allò que no s’ha dit: dir el que no ha verbalitzat, però que detectem en el discurs.
- Entendre la reacció: entendre per què reacciona de la manera en què ho fa.
- Reconèixer el vàlid: nota i comunicar que els seus sentiments són vàlids perquè s’ajusten al context.
- Reconèixer la singularitat de l’altre: totes les respostes emocions i perspectives són vàlides.
Agafar-li la mà o ubicar-nos a la seva altura pot ser una manera de trametre que allò que ens diu ens importa. Això és bàsic. Quan reflexionem o li “tornem” allò que ens ha dit, hem de ser curosos de no interpretar, jutjar o afegir idees o suposicions de la nostra collita: hem d’extreure, simplement això, la idea central del que l’altra persona ha manifestat.
Parlem de nomenar el que no s’ha dit posarem un exemple: Si la persona ens diu “he dedicat molt de temps a estudiar i, tot i això, no he aprovat… Al final, no serveix de res estudiar!“, podem respondre: “Entenc que et frustra la situació, ja que sents que el teu esforç no ha valgut la pena, és així?“. Fixa’t que verbalitzem allò que “ha volgut dir, però que no ha dit” .
Reconèixer el vàlid és entendre i situar-nos, també, en el context i les circumstàncies. Si el nostre fill o filla té por de les tempestes, podem validar la seva por dient-li: “entenc que puguis estar sentint por ara mateix, perquè està plovent molt i això no t’agrada“.
Si ens és difícil validar les emocions, probablement és degut al fet que en la infància no ens van ajudar a reconèixer les emocions, no les validaren o ens vam sentir jutjats per aquestes. També pot deure’s que vivim en una societat que glorifica algunes emocions, com la felicitat, i intenta evitar-ne o desqualificar-ne d’altres com la tristesa o l’enuig. Aprendre sobre les emocions i les seves funcions ens ajuda a entendre la validació emocional i la seva importància.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 15 juliol). Com podem validar les emocions dels altres?. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/validar-les-emocions/
📖 Referències:
Totalment d’acord: és una garantia, també, per mantenir vincles sans i confiables amb els qui estimem!
Penso que reconèixer les emocions nostres i dels altres, posar norma i acceptar el que sentim ens permet prendre consciència de l’experiència viscuda: som capaços de gestionar millor les nostres emocions i el nostre benestar psicològic també millora. Hauria de ser una assignatura a les escoles!