Albert AlcaineTe confies des aparències? Quan cream ua opinion sus quauquarrés a compdar de bèth trèt fisic quasi sense encuedar-mo’n, se pòt produsir ua interpretacion erronia dera informacion, e açò influís ena manèra de tractar es pensaments, eméter jutjaments o préner decisions.
Quan vedem ua persona atractiua apoiridíem ténder a pensar que tanben ei intelligenta o amabla, sense auer cap informacion concrèta qu’apiegen aguestes suposicions. Açò ei er efècte alo.
Cameron Herrin
Era imatge d’aguesta publicacion ei de Cameron Herrin, qu’aucic a ua hemna e ath sòn bebè. Ac auries dit jamès en tot veir, solament, era sua fòto? Trobam d’auti casi mès pròplèus, coma eth de Daniel Sancho, qu’encara ei arribent de senténcia e deth que se ditz qu’assassinèc e esquarterar eth sòn coble sentimentau.
Dera madeisha manèra, se quauquarrés hè un error en un prètzhèt, apoiridíem pensar qu’ei incompetent en generau, quitament s’era conclusion ei exagerada e non basada en ua avaloracion complèta des sues abiletats.
Er efècte alo pòt influïr, per descompdat, ena prenuda de decisions, ena forma que se formen es impressions des persones e, sustot, en com s’interprete era informacion arrecuelhuda .
Psicològs coma Dennis (2007) o Myers (2008) diden qu’açò succedís pr’amor qu’es umans tendem a associar aquerò qu’ei polit damb eth bon, ei a díder, associam damb es persones polides es atributs mès positius ath madeish temps qu’es persones lèges o pòc atractiues s’assòcien as caracteristiques mès negatiues
Per qué succedís açò? Nisbett e Wilson, ath 1977 sagèren explicà’c: en auer ua prumèra impression positiva, era avaloracion globau posteriora serà bona, e viceversa . Açò rebat era grana importància der efècte de primacia, ei a díder, aquerò que coneishem coma “era prumèra imatge”.
Edward Lee Thorndike siguec qui descriuec, eth 1920, aguest fenomèn peth prumèr viatge, e d’auti psicològs an trabalhat enes sues tèsis, coma Solomon Asch, que ditz qu’ei er atractiu fisic era variabla que mès evoque er efècte alo.
Daniel Kahneman estudièc aguest fenomèn de forma detalhada e explique coma aguest biaish hè part de quin encastre que sigue dera nòsta vida . Per exemple, era Universitat de Naua Anglatèrra, en Australia, heren un estudi entà veir s’es qualificacions der alumnat per part des sòns professors èren mediades o non per aguest biaish cognitiu. Aué dispòsen d’estrategies pr’amor qu’era avaloracion sigue tostemp tan neutra coma sigue possibla, e ei qu’es persones emetem jutjaments de valor de forma abituau, pr’amor qu’eth nòste cervèth a de besonh hèr-se ua idèa rapida d’aquerò qu’eth rodege.
Er efècte alo ei un biaish que tend a simplificar er aspècte generau d’ua persona determinada en tot basar-se enes sues caracteristiques fisiques e atribuïr-li, atau, ua personalitat a compdar d’un aspècte concrèt.
Viuem en un mon d’aparències en çò qu’era beutat ei un passapòrt que pòt facilitar, a fòrça gent, arténher objectius e èster avalorada per un trèt positiu dera sua imatge, damb un arridolar perfècte, ua forma de vestir… Deth temps que quauquarrés qui non encastre en aguest modèl, ei escartat entà fòrça causes, quitament entà trobar un coble.
Eméter jutjaments de valor ei naturau e ac hèm, quasi tostemp, sense mala intencion. Eth sens ei evolutiu, donques qu’atau anticipen possibles agressions. Aguesti, soent son frut d’un aprendissatge sociau (familha, amics, mejans de comunicacion…) E per miei d’aguesti acabam en tot condicionar es nòstes relacions personaus.
Diuèrsi estudis indiquen qu’en solament set segons mos formam ua opinion deth que vedem e qu’aguest jutjament de valor condicione es nòstes expectatives e era nòsta forma de restacar-mos damb aquera persona.
Era sexològa Helen S. Kaplan trobèc ua diferéncia coriosa entre genres: es hemnes son influenciades per efècte alo sonque quan se les i presente a persones deth genre opausat, mès quan son deth madeish sèxe, tenden a avalorar negativament er atractiu. Aguesti resultats no les trobèc enes òmes.
Fin finau, er efècte alo ei aplicable a tota sòrta de situacions, des dera politica, as entrevistes de trabalh, eth marqueting, eca., e era auta cara dera moneda ei er efècte diable (“devil effect” en anglés), identic ar efècte alo, mès ath revèrs: succedís quan se jutge de forma negatiua aspèctes concrèts d’ua persona s’era impression generau d’aguesta ei negatiua.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 21 julhet). Er efècte alo. PsicoPop. https://www.psicopop.top/oc/er-efecte-alo/
📖 Referéncies:
Sò d’acòrd damb er article pr’amor a totes es persones mos confiam des aparències. I a persones fòrça dolentes, mès s’an un bon fisic, semblen bones persones. Açò passe fòrça e dempús era gent non enten 🙁
Pensi qu’ei fòrça trist qu’era societat sigui tan superficiau damb era estètica e es prumères impressions, mès ei cèrt qu’er efècte alo e er efècte diable, per desgracia, son ua causa que mos arribe a toti bèth còp…E pensi qu’er efècte diable pot èster relacionat damb eth racisme e damb era discriminacion en generau 😓
Me sèigui fòrça identificada damb er article pr’amor hè tatuatges, e encara i a persones que restaquen es tatuatges damb era delinquéncia, es drògues e èster dolent, per exemple. Non ei mèn cas! Sò ua hemna polida, dolça que simplaments li agrade auer diboishi ena pèth. 😅
Er article ei interessant e pensi qu’aguest biaish éi fòrça comun ena ficcion. Es pesonatges males son gairebé tostemps lèges e es pesonatges bones son gaurebé tostemps atractiues.
Pensi qu’ei fòrça important coneisher es baishes atau, que toti auem. Atau, som mès capables de prene bones decisions.
Fòrça viatges es prumères impressions venen predeterminades pes prejudicis que podem crear ena nostra ment i que soent no corresponen amb era realitat. Trobi fòrça interessanta era manèra coma aguest article tracte es prejutges basadi ena aparença. Es darrèrs ans, s’an publicat tota sòrta d’escrits criticant, damb mès o mens encert, era tendéncia a prejutjar negativament es persones segons eth sòn aspècte, mès non s’a explorat abondosament era auta vessant: es individus damb aparences perfèctes, agradables e de confiança, que acaben actuant coma autèntics monstres. En son exemples es comandants SS dera Alemanya nazi, amb son aspècte polit, elegant e seriós o cases coma eth de Ted Bundy o Robledo Puch, que utilitzaren sòn carisma e aparéncia tà cométer es sues atrocitats.
Era superficialitat ei present ena espécia umana dempús de contaminar-se damb es tendéncies dera societat. Sòrt que podem descontaminar-mos! 😋
Mès aquerò dera aparença a estat tostemp enes mans de quauques persones. Hè temps qu’ère percebut coma de pegarràs portar michons ara vista damb es pantalons «pesqueros» (enquiara meitat des cames, per dejós des jolhs) mès aué dia ei fòrça abituau veir persones atau; madeisha forma de vestir mès damb cambi de prejudici.Çò de madeish damb es tatuatges o plendengues e d’auti «piercings».
Sò fòrça d’acord damb er article, perquè es prumères impressions creen prejudicis d’ua persona que fòrça viatges s’aluenhen dera realitat.
A rason quan ditz que jamès t’imaginaries que una persona neta e polida pogués cometer un delicte, en canvi ua persona bruta serie era prumèra sospitosa.
Toti aguests prejudicis tanbem afècten a era vida dera persona quan cerque trabalh o parelha.
Ei veritat. Ua persona grassa, ua persona damb es celhes fòrça granes e pòc pentinades o ua persona que non ei er estandard de polit son considerades inferiores en fòrça causes que no tenen a veir damb questes caracteristiques.
Afècte quan ua persona cerque trabalh o tanben als escolans (potser a mainatges e mainades petites). Tanben pot afectar ara ora de cercar parelha e qualsevol aspècte que sigue dera vida. Eth problèma mès gran ei que era majoria a viatges ningú ei conscient que açò passe.
Açò tanben passe damb es tatuatges… Ei curiós pr’amor qu’açò non ei present ena mainadèra… On ac auem aprenuut?
sò fòrça d’acòrd damb er article, mès creigui que cau hèr bères puntualitzacions, aquerò que percebem coma polit, positiu, inofensiu, … arrespon ath bagatge culturau qu’em aprenut dempús deth mainadesa e que se necessàriament diferent entre persones de diferentes cultures, e tamben era forma de vestir e actuar.
Actuauments viuem en un mon qu’era aparència ei eth çò que compde.
Es persones se suenhen fòrça dera sua imatge, entà as auto e es hilats sociaus…
Cau èster bèth e atractiu! Pr’amor quinsevolhe que ac ei, semble ua persona supermegaguay. Fòrça li seguissen enes hilats, o ei mès facil trobar un trabalh (quinsevolhe se prepare fòrça ua entrevista de trabalh tà auer era sua melhora imatge, era sua votz, es sòns gèsti, es sues coneishences…).
Ei milhor escotar e saber veir “entrelíneas”, pr’amor qu’arrés non pòt par interpretar un papèr a totes ores. Per conéisher a ua persona, ei milhor lheuar-li era façada e guardar laguens e hùer der efècte alo.
Es psicopates òc qu’interpreten un personatge tostemps! E n’i a un pialèr! Sonque te cau campar eth mon dera politica!
Plan bona observacion. Quan se parle de psicopatia, fòrça gent s’imagine assassins o gent rara, incapables de viuer en societat. En realitat, i a fòrça psicòpates integradi, especiaument en cargues d’auta responsabilitat e poder, as quaus arriben pera sua absoluda manca d’escrúpuls.
Era manca d’empatia ei un trèt clau en aguesta tipe de personalitat.
Bona tarde!
Soent jutjam e opinam sus es persones sense coneisher-les. Per açò considère
qu’abans de parlar mau arrés, hauriem de saber com s’aquera persona non solaments pera sua aparenza fisica sino peth sòn interior, donques qu’es persones non èm nomes era part exteriora, sino qu’èm fòrça mès qu’açò.
Se per aguesta rao que moscau respectar e èster torelants damb es persones siguen dera cultura o raza que siguen.
Ei veritat que es aparences son importants eth qu’a prumèra vista soent auem ua opinio errònia des persones. Maugrat aço, èm auetz d’ester suficientment crítics e auer sentit comun pr’amor que aguest aspecte no èm afecti e no ester superficials. Èm d’arribar a coneisher es persones de manera integral e totun, èm no auem eth dret de criticar arrés. Èm de respectar tothom.
Eth concepte deth efecte halo que se aborda en aguest article me resulta fòrça intrigant, especialament perquè non l’avià considerat abans. Ei asombros pensar que es nostes premières impressions poden influir en com veiem a ua persona en tota ua. Per exemple, se quauqu’un nos sembla simpàtic e atractiu, ei fàcil supòner que tanben ei talentós o intel·ligent, çò que pòt portar a malentenduts.
L’article tanben senhala era importància des nostes emocions e expectatives en era forma en què percebèm eth món. Se arribam a ua situacion amb ua mentalitat oberta e positiva, ei mès probable que tengam interaccions agradables. D’autra banda, se portem dubtes o prejudicis, podem barrar pòrtas valiosas.
Açò me porta a reflexionar sus era influència que es nostes actituds pòden tenir enes relacions socials. Èster conscients de com es nostes impressions inicials afecten es autes mos pòt ajudar a fomentar un ambient mès inclusiu e respectuós. A més, crec que hi a ua gran responsabilitat en com jutgem as autes. En un món on es premières impressions son tan significatives, ei essencial esforçar-se per mirar mès enllà de çò superficial. Cada persona ten ua istòria e ua profunditat que sovent non se ve a simple vista.
Se mos prenem eth temps per conéisher veritablement a quauqu’un, podem descobrir qualitats sorprenents que d’autra manera auríem passat per alt. Fomentar ua mentalitat oberta e curiosa non solament mos enriqueish a nosaltres, sinò que tanben contribueix a bastir relacions mès autèntiques. En definitiva, èster conscients de l’efecte halo e de com influïx enes nostes percepcions pòt portar-nos a un entendut mès profund des persones que mos envolten e a millorar es nostes interaccions quotidianes.
Fran
Es èsters umans auem ua capacitat d’adaptacion segontes era necessitat fòrça estonanta. Tà jo, ei plan curiós pr’amor qu’era construccion dera societat tostemp a estat bastida per nosati damb quauqui precepti (guairebé normatius), es madeishi qu’utilizam tà motlar-mos o subervíuer enes diverses situacions que mos esdeven ena vida vidanta. Aguesti precepti se convertissen en biaishi cognitius individuaus, talament coma es prejudicis.
Atau, s’es precepti mos hèn sentir ben, segurs, cofòis e, autanplan, vantariòus, tot serà meravelhós tà nosati; mès se non ei dera nòsta convenença, ac veiram negativament. Talament compde er estudi australian, è pogut veir i víuer coma companhs de classa der institut auien vertadèrs problèmes tà aprovar ua determinada matèria per’mor dera antipatia que desvelhauen a bèth professor ath qui no li agradauen aquesti alumni per a-saber-quin-motiu… Jamès ac entenerè.
Coma jamès entenerè aguesta hisbristofilia damb eth hilh e arrerhilh d’actors coneishudi, causa qu’a gessut a l’aire dempús deth sòn jutjament. Que i age persones que preferisquen auer sentiments polidi sonque perquè ua persona a uns traci fisics e psiquics determinadi en lhòc de campar laguens deth sòn cap… Tà jo ei esglasiant!
Ara que m’i as hèt a pensar (aquerò que a era associacion d’idèes), respècte ath jutjament des persones qu’era nòstra societat considere polides… pòt èster perilhós qu’un jurat popular s’encargue de jutjar-les? 🤔
Bonjorn,
Er article en question m’a hèt a pensar se mès que der “efècte alò” parlam de topics. Segontes era mia opinion, eth hèt d’assumir qu’ua persona fisicaments graciòsa serà bona e ua aute damb quauque defècte o pòc graciòsa serà dolenta, non dèishe d’èster un topic.
Çò de madeish que considerar pègues as hemnes ròsses, o as persones damb un fisic destacable, ja siguen òmes o hemnes.
Uns auti topics tipics, son pensar que toti es “lègi” son simpatics, qu’es persones damb excès de pes son simpatiques, e qu’es persones majors son totes repotegaires.
Cada cas ei particular, e non podem deishar-mos influïr pes “topics” ne pes “efèctes alò”.
Coma ditz eth arrepervèri: Es aparéncies enganhen.
Salutacions,
Yolanda
Jo coincidisqui en qu´aguest efècte es trobi en toti es encastres dera nòsta vida sense dar-mos compde i encara qu´ac sajam evitar en es nòste dia a dia ei fòrça dificil, donques ei institiu. Maugrat així, creigui que si que s´auria de poder minimizar en aqueri processi que se pòden planificar mejançant pròves objectives. Un aute fenomèn que se da de mès en mès ara nòsta societat ei l´aporofobia i era plutofilia, que se trobe fòrça restacada damb l´efècte Mateo.
Ei ben vertat que cuan vedèm a ua persona fisicament beròia mos semble que serà més amable o que et tracte damb era serà més agradiu. Era societat tanben mos convide a que era nòsta imatge que damb ar exterior, era que compartim en es reds sociaus sigue era de perfeccion, per aquerò s’an inventat es filtres, damb es que cercam més likes, o sigue més acceptacion des auti, Ei molt díficl gèsser d’aguesta espirau pr’amor que tota era industria cerque a persones perfectes, tot eth dia mos están acribilhant en es anuncis que rèbem damb ideals imposibles d’assolir. Semble que era gent que non ei guapa non pogue accedir a diferents lòcs de trebalh, antes auies d’adjuntar ua fotografia en curriculum, alavetz se ara persona que hèr es entrevistes non li agrade eth tòn aspecte físic, se ei racista o quinsevolh causa atau encara que complisques damb es requistis sobradament entà desenvolupar aquèt trebalh, non te picarien, creigue que sense fotografies en es curriculums agarrarien ara gent reaument pera sua capacitat e. non per aspecte.
Dilhèu que sigue un ahèr de caràcter o d’educació. I a fòrça persones que non fan jamès jutjaments de valor basant-se en es aparències, sinò que preferissen demorar a saber més.
Çò que me resulte més curiós ei qu’a de vegades passe eth contrari: i a qui se malfia de tota persona damb ua aparència bona o polida, i preferís confiar en qui non resulta atractiu. Açò tanben a un nom?
Eth prumèr lenguatge ei eth fisic, malerosament… Dempús, ve era rèsta e atau creish era magia.
Aguesta afirmacion vau tanben pes persones qu’auem ja ua edat?
De petita tostemp m’auien dit qu’era prumèra impression era aquera que valie. Alavetz, quan venien es oncles a casa me pientaua e me metia eth melhor vestit, maugrat qu’es coes me hessen mau e que preferís es texans… calie hè’c tà causar ua bona impression. Anar polida me hège melhor persona? Evidentament que non.
Açò, donques, ei extrapolable as altres persones. Aquera persona qu’è deuant ei aquera que veigui o aquera que vò que veigue? Es persones polides, coma Cameron Herrin, pòrten integrada per se era beresa interiora? Non ac sabi, dilhèu per açò non me dèishi portar pes prumères impressions e preferisqui conéisher era persona que è deuant.
Segurament cau hèr mès pedagogia al respècte, sustot ena escòla, pr’amor que non han era experiéncia qu’auem es persones… qu’auem ua edat.
Dilhèu te pòt semblar radicau o illogic, mès quan trapi ua persona “massa empolainada”, damb ua sobredòsi de “merques comerciaus” ena ròba, tostemps campi es sabates… Es sabates diden fòrça d’ua persona!
Cèrt! Sustot s’aguesta persona extremament polida non pòrte es sabates límpies 😝