Te confies des aparències? Quan cream ua opinion sus quauquarrés a compdar de bèth trèt fisic quasi sense encuedar-mo’n, se pòt produsir ua interpretacion erronia dera informacion, e açò influís ena manèra de tractar es pensaments, eméter jutjaments o préner decisions.
Quan vedem ua persona atractiua apoiridíem ténder a pensar que tanben ei intelligenta o amabla, sense auer cap informacion concrèta qu’apiegen aguestes suposicions. Açò ei er efècte alo.
Cameron Herrin
Era imatge d’aguesta publicacion ei de Cameron Herrin, qu’aucic a ua hemna e ath sòn bebè. Ac auries dit jamès en tot veir, solament, era sua fòto? Trobam d’auti casi mès pròplèus, coma eth de Daniel Sancho, qu’encara ei arribent de senténcia e deth que se ditz qu’assassinèc e esquarterar eth sòn coble sentimentau.
Dera madeisha manèra, se quauquarrés hè un error en un prètzhèt, apoiridíem pensar qu’ei incompetent en generau, quitament s’era conclusion ei exagerada e non basada en ua avaloracion complèta des sues abiletats.
Er efècte alo pòt influïr, per descompdat, ena prenuda de decisions, ena forma que se formen es impressions des persones e, sustot, en com s’interprete era informacion arrecuelhuda .
Psicològs coma Dennis (2007) o Myers (2008) diden qu’açò succedís pr’amor qu’es umans tendem a associar aquerò qu’ei polit damb eth bon, ei a díder, associam damb es persones polides es atributs mès positius ath madeish temps qu’es persones lèges o pòc atractiues s’assòcien as caracteristiques mès negatiues
Per qué succedís açò? Nisbett e Wilson, ath 1977 sagèren explicà’c: en auer ua prumèra impression positiva, era avaloracion globau posteriora serà bona, e viceversa . Açò rebat era grana importància der efècte de primacia, ei a díder, aquerò que coneishem coma “era prumèra imatge”.
Edward Lee Thorndike siguec qui descriuec, eth 1920, aguest fenomèn peth prumèr viatge, e d’auti psicològs an trabalhat enes sues tèsis, coma Solomon Asch, que ditz qu’ei er atractiu fisic era variabla que mès evoque er efècte alo.
Daniel Kahneman estudièc aguest fenomèn de forma detalhada e explique coma aguest biaish hè part de quin encastre que sigue dera nòsta vida . Per exemple, era Universitat de Naua Anglatèrra, en Australia, heren un estudi entà veir s’es qualificacions der alumnat per part des sòns professors èren mediades o non per aguest biaish cognitiu. Aué dispòsen d’estrategies pr’amor qu’era avaloracion sigue tostemp tan neutra coma sigue possibla, e ei qu’es persones emetem jutjaments de valor de forma abituau, pr’amor qu’eth nòste cervèth a de besonh hèr-se ua idèa rapida d’aquerò qu’eth rodege.
Er efècte alo ei un biaish que tend a simplificar er aspècte generau d’ua persona determinada en tot basar-se enes sues caracteristiques fisiques e atribuïr-li, atau, ua personalitat a compdar d’un aspècte concrèt.
Eméter jutjaments de valor ei naturau e ac hèm, quasi tostemp, sense mala intencion. Eth sens ei evolutiu, donques qu’atau anticipen possibles agressions. Aguesti, soent son frut d’un aprendissatge sociau (familha, amics, mejans de comunicacion…) E per miei d’aguesti acabam en tot condicionar es nòstes relacions personaus.
Diuèrsi estudis indiquen qu’en solament set segons mos formam ua opinion deth que vedem e qu’aguest jutjament de valor condicione es nòstes expectatives e era nòsta forma de restacar-mos damb aquera persona.
Era sexològa Helen S. Kaplan trobèc ua diferéncia coriosa entre genres: es hemnes son influenciades per efècte alo sonque quan se les i presente a persones deth genre opausat, mès quan son deth madeish sèxe, tenden a avalorar negativament er atractiu. Aguesti resultats no les trobèc enes òmes.
Fin finau, er efècte alo ei aplicable a tota sòrta de situacions, des dera politica, as entrevistes de trabalh, eth marqueting, eca., e era auta cara dera moneda ei er efècte diable (“devil effect” en anglés), identic ar efècte alo, mès ath revèrs: succedís quan se jutge de forma negatiua aspèctes concrèts d’ua persona s’era impression generau d’aguesta ei negatiua.
📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 21 julhet). Er efècte alo. PsicoPop. https://www.psicopop.top/oc/er-efecte-alo/amp/
📖 :
Ei ben vertat que cuan vedèm a ua persona fisicament beròia mos semble que serà més amable o que et tracte damb era serà més agradiu. Era societat tanben mos convide a que era nòsta imatge que damb ar exterior, era que compartim en es reds sociaus sigue era de perfeccion, per aquerò s’an inventat es filtres, damb es que cercam més likes, o sigue més acceptacion des auti, Ei molt díficl gèsser d’aguesta espirau pr’amor que tota era industria cerque a persones perfectes, tot eth dia mos están acribilhant en es anuncis que rèbem damb ideals imposibles d’assolir. Semble que era gent que non ei guapa non pogue accedir a diferents lòcs de trebalh, antes auies d’adjuntar ua fotografia en curriculum, alavetz se ara persona que hèr es entrevistes non li agrade eth tòn aspecte físic, se ei racista o quinsevolh causa atau encara que complisques damb es requistis sobradament entà desenvolupar aquèt trebalh, non te picarien, creigue que sense fotografies en es curriculums agarrarien ara gent reaument pera sua capacitat e. non per aspecte.
Dilhèu que sigue un ahèr de caràcter o d’educació. I a fòrça persones que non fan jamès jutjaments de valor basant-se en es aparències, sinò que preferissen demorar a saber més.
Çò que me resulte més curiós ei qu’a de vegades passe eth contrari: i a qui se malfia de tota persona damb ua aparència bona o polida, i preferís confiar en qui non resulta atractiu. Açò tanben a un nom?
Aguesta afirmacion vau tanben pes persones qu’auem ja ua edat?
De petita tostemp m’auien dit qu’era prumèra impression era aquera que valie. Alavetz, quan venien es oncles a casa me pientaua e me metia eth melhor vestit, maugrat qu’es coes me hessen mau e que preferís es texans… calie hè’c tà causar ua bona impression. Anar polida me hège melhor persona? Evidentament que non.
Açò, donques, ei extrapolable as altres persones. Aquera persona qu’è deuant ei aquera que veigui o aquera que vò que veigue? Es persones polides, coma Cameron Herrin, pòrten integrada per se era beresa interiora? Non ac sabi, dilhèu per açò non me dèishi portar pes prumères impressions e preferisqui conéisher era persona que è deuant.
Segurament cau hèr mès pedagogia al respècte, sustot ena escòla, pr’amor que non han era experiéncia qu’auem es persones… qu’auem ua edat.
Dilhèu te pòt semblar radicau o illogic, mès quan trapi ua persona “massa empolainada”, damb ua sobredòsi de “merques comerciaus” ena ròba, tostemps campi es sabates… Es sabates diden fòrça d’ua persona!
Cèrt! Sustot s’aguesta persona extremament polida non pòrte es sabates límpies 😝