Era crispacion sociau e politica an un madeish patron neuronal

Es debats intensi e es esgatussades entre es seguidors deth fotbòl an un madeish patron neuronal: altèren dues regions cerebrals que contròtlen es impulsi e cerquen eth consens, qu’es persones immergides en grops, a viatges pèrden d’ací ada eth era sua individualitat, corren risqui que normaument evitarien e s’apròpen a estranhs damb ua ostilitat non provocada.

Dus exemples fòrça corrents d’aguesti conflictes intragrupals son es debats politics e es esgatussades entre es fanàtics deth fotbòl a on, soent, aguesti conflictes polaritzats pòden deteriorar seriosament es relacions entre grops, quasi tostemp damb conseqüéncies destructives.

Un estudi hèt ara Universitat Normau de Beijing a trapat es patrons cerebrals que se tròben ath darrèr d’aguestes reaccions . Era pela prefrontal dorsolateral se cargue des foncions executives, coma era memòria de trabalh, era flexibilitat cognitiva, era planificacion, era inibicion e eth raonament abstracte. Era union temporopariental se restaque damb eth procès cerebral que permet as persones centrar era atencion enes causes o, en aguest cas, enes persones.

Era investigacion a descorbit que quan se produsís ua violéncia intragrupal, aguestes dues regions cerebrals an un papèr en tot determinar enes membres des grops implicadi .

Ei coriós ei que coma mès ostilitat i a, major ei era sincronitzacion dera part drèta d’aguesti dus airaus cerebrals.

Aguest estudi non ei pas nau: ua investigacion anteriora auie ja determinat qu’era pela prefrontal dorsolateral poderie èster implicada ena enganha e era mentida, donques qu’inibís era tendéncia naturau de díder era vertat . De hèt, quan aguesta zòna ei danhada se redusís era union temporopariental entà préner decisions etiques.

Çò qu’apoiridie èster ua trobalha casual e, dilhèu, damb pòques aplicacions practiques ath delà dera coneishença, ei un punt de partida per auti ahèrs principaus: era literatura des darrèri cent ans a suggerit qu’es pacients damb era malautia de Parkinson an trèti de personalitat caracteristica coma era laboriositat, era gravetat e era inflexibilitat.

Tanben s’an qualificat d'”onestos”, causa qu’indique qu’an tendéncia a non enganhar as auti. Totun, aguesti trèti de personalitat pòden èster reauments associadi a ua disfoncion des regions especifiques deth cervèth afectat pera malautia.

En un estudi recent se demòstre qu’es pacients damb malautia de Parkinson son reauments “onestos” e qu’aguest trèt de personalitat apoiridie derivar-se dera disfunció dera pela prefrontal .

Semble qu’era espècia umana, lèu, apoiridie èster encara mès previsibla, vertat?

📎 Alcaine, A. [Albert]. (2024, 11 Agost). Era crispacion sociau e politica an un madeish patron neuronal. PsicoPop. https://www.psicopop.top/oc/era-crispacion-sociau-e-politica-an-un-madeish-patron-neuronal/amp/

📖 :