Era resurreccion digitau

Er an 2013, ara sèria Black Mirror, ja s’anticipèc eth concèpte de resurreccion digitau en capítol Vuelvo enseguida. Era protagonista utilizaue un logiciau basat ena IA entà generar naues convèrses damb eth sòn gojat, mòrt en un accident de transit. Aué ja ei ua realitat, e s’a convertit en un des grani debats que viren ath torn dera comunitat scientifica e tecnologica.

Aguest fenomèn se referís ara possibilitat de revíuer persones mòrtes a trauès dera tecnologia, ja sigue entà poder escambiar messatges de WhatsApp damb familhars o amics mòrti, guardar imatges d’eri e interactuar de diferentes manères.

James Vlahos a convertit eth sòn pair mòrt en un “chatbot” damb çò que i parle soent. Mès enterpreses chineses e coreanes an desvolopat avatars basadi en persones mòrtes entà aufrir consolacion as sòns èssers estimadi, en tot perfilà’c coma un negòci der ath delà. Vau a díder que dilhèu mès vau confiar-se de cèrti mòrti mès que de bèri viui.

Tim O’Brien, responsable d’etica de Microsoft, didec que non contunharien damb era patent de logiciau conversacionau que simulave charrades damb defunts pr’amor qu’ère massa “perturbador” , mès açò non a empedit que d’autes ac hèsquen: eth joen rus Demore Mazurenko retornèc ara vida era sua melhor amiga de 32 ans dempús qu’aguesta auesse mòrt de forma sobtada, ara eternalitzada ara AppStore.

Entà hè’c arrecuelhec toti es messatges qu’auie escambiat damb era e d’auti amics qu’auien en comun , e dessenhèc un programa que reprodusís es patrons deth discors dera mòrta.

Qui a era potestat de revíuer digitaument a ua persona sense qu’aguesta pogue exprimir reauments eth sòn consentiment d’èster ressuscitada? Qui volerie exposar-se ath dòl dolorós que mos cau passar es persones quan patim era mòrt d’un èster estimat, s’auem era possibilitat d’evitar aguest peatge en tot préner era eth camin dera resurreccion digitau?

Era mòrt ei ua part naturau dera vida, e eth dòl un procès de besonh entà acceptar era pèrta : sajar de mantier ua connexion damb es mòrti a trauès dera resurreccion digitau, non interferís en aguest procès vitau? Poirie empedir-mos auançar e trobar era patz ena acceptacion dera pèrta?

Investigadors des Païses Basses ensenhen a robòts a detectar era ironia e a deschifrar qué signifiquen senhaus coma ua celha lheuada, era enfasi d’ua sillaba alongada o ua cara agra : aguesta basa de donades l’an cristianada coma MUStARD (mostassa) e l’aumplissen damb sèries de television e comèdies, deth tipe de Friends.

Lola Flores siguec pionèra enquia tornar ara television 26 ans dempús deth sòn enterrament, gràcies a un deepfake, un vidèo modificat damb intelligéncia artificiau, en çò qu’anóncie ua cervesa.

Eth cas dera Faraona non ei pas eth prumèr ne ne serà eth darrèr: auem pogut veir suplantada era votz de Joe Biden ara campanha presidenciau o era d’Elon Musk entà véner bitcoins.

Qué ei “èster”? Quan recream era votz o era imatge de quauquarrés qu’a mòrt estenem era sua existéncia, de quauque biais, o simplament cream ua ombra sense substància? Evidentament, era esséncia der èsser uman ei mès qu’un conjunt de responses programades o d’ua imatge projectada, ei era experiéncia viscuda, es emocions, es pensaments… Tot semble inassolible pera simulacion digitau.

Era resurreccion digitau poirie considerar-se, dilhèu, coma un assag de preservar era memòria, de mantier viua era preséncia des qui auem perdut, mès ei etic aferrar-s’a ua representacion artificiau en lòc de deishar qu’era memòria evolucione e se transforme damb eth temps?

Era memòria non ei pas estatica: ei selectiva, càmbie e s’adapte . Quan cream digitaument ua persona, riscam d’alterar es memòries autentiques que disposam d’era? Ath delà, damb eth temps, era memòria umana evolucione e es arrebrembes succedissen es uns as autes, en tot atier a tota sòrta d’atributs que pòden alterar-les per motius diuèrsi. Ei justament eth comportament naturau dera memòria un des motius qu’a provocat qu’age esclatat un debat etic que verse ath torn der impacte qu’era recreacion de persones mòrtes pòt arribar en auer enes nòsti arrebrembes.

Es arrebrembes non son un seguit de representacions que se liguen ua darrèra dera auta: es sentiments, per exemple, qu’experimentam quan compartim moments damb ua persona, es emocions qu’aflorissen quan i interactuam o eth hèt de gaudir experiéncies en comun , atau coma es convèrses espontanèes que dan lòc a arrebrembes que perduren “per tostemp”.

Exposar-mos a un bot que se hè a passar per ua persona mòrta ath que, quitament, podem videopicar pòt comprométer era integritat d’aguesti arrebrembes e que demoren substituïdi per experiéncies digitaus que, se ben poderien èster fòrça plan hètes, no’e les calerie aproximar as sentiments que se desprenen dera madeisha interaccion umana.

E òc, auem parlat d’arrebrembes e d’imatge mès… Qué passe quan mos calerà definir era personalitat dera persona mòrta? E coma persones umanes qu’èm, definiram ara amistat o eth familhau dempús d’un punt d’enguarda 100% objectiu o, dilhèu de manèra inconscienta, remercaram es sòns aspèctes mès positius e sajar redusir o eliminar aqueri qu’acarauen damb eth nòste caractèr? Quan sajam recrear a quauquarrés, podem capturar era sua identitat o simplament cream ua version idealizada, ua que s’ajuste as nòstes pròpries expectatives e desirs?

Eth jornau chinés Global Times assegure qu’era resurreccion digitau se convertís en ua indústria creishenta en gigant asiatic, a on un nombre creishent de ciutadans chinesi sage convertir es dobles digitaus es sues familhaus mòrts . Se calcule qu’eth mercat des “umans digitaus” supère es sies mil milions de dolars eth 2025.

Zhang Zewei, fondador dera companhia d’intelligéncia artificiau Super Brain, a revelat qu’an ja completat mès de mil comandes de “resurreccion” . Se ben aguesta tecnologia poderie ajudar a transitar melhor era pèrta a cèrtes persones, tanben pòt portar enòrmes problèmes ocults.

Fin finau, en hons de tot plegat i trobam ua paradòxa prigonda e pertorbadora: era tecnologia sage apropar-mos damb es qu’auem perdut, e mos acare damb era inevitabla realitat dera sua abséncia, çò que mos pòrte a qüestionar non solaments era natura dera existéncia, mès tanben era esséncia deth que signifique èster uman. Era tecnologia sage suplir ua mancança, aumplir un uet, e destaquen eth nòste desir de aferrar-nos ad aquerò qu’auem perdut, e ara nòsta dificultat entà hèr tèsta e tractar eth dòl dera mòrt.

Era resurreccion crestiana ei mès simpla e justa, pr’amor qu’ei un don de qui, entà auer pensat, creat e estimat er univèrs, ei laguens de condicions de liurar-lo ara umanitat, en tot basar-se en un amor sense limits, coma ac testimonie Jesucrist en sacrifici dera Crotz, en lòc d’un algoritme neuronau e quantic.

Peth moment, ua gorjada d’aire: era IA jamès igualarà era bua dera ment umana mentre non domeni er art deth sarcasme, imprescindible entà transitar per aguesti senders deth Senhor. Abraçam ua representacion imperfècta e digitalizada que, se plan reconfortanta en cèrta manèra, poderie non hèr justícia ara vertadèra esséncia der èsser estimat?

(*) Ajo, agua y resi(g)na: “a joderse”, “a aguantarse” y “resignación”.

📎 Urrutia, M. [Maurici]. (2024, 24 Agost). Era resurreccion digitau. PsicoPop. https://www.psicopop.top/oc/era-resurreccion-digitau/

📖 Referéncies: