Es vira-soleis oscillen enes dus sensi, òc, mès tau còp non ei tan freqüent saber que, en realitat, quan creishen densament en un camp, adòpten un patron de ziga-zaga damb es sòns vesins, e s’inclinen en direccions opausades entà préner era maxima lutz possibla e esvitar era ombra des companhs.
Aguesta estrategia, aparentament simpla e vesedoira, mos apoiridie dar bèth dia ua manèra d’aumentar es rendiments des cultius.
S’estacam bères plantes pr’amor que non poguen mòir-se e les orientam mau peth maitin, luenh dera gessuda deth solei, es sues huelhes se haràn 10% mès petites que se pòden hèr eth seguiment deth solei. Mès eth torn ei a causa d’un relòtge intèrn o per indicis ambientaus? Se cream un cicle artificiau dia-net de 30 ores, es vira-soleis non se botgen cap tà deuant e cap enreire en un orari regular, mès s’establim un cicle de 24 ores es plantes comencen a seguir eth solei, çò que suggerís qu’un ritme circadiari intèrn ei, aumens parciaument, responsable .
Çò que les hè a èster diferenti, as vira-soleis, ei ua conducta inedita en règne animau: era autoorganitzacion.
En lòc de deishar guanhadors e perdedors (un shinhau çò que diderie era seleccion naturau de Darwin), es vira-soleis tòrcen es tiges entà esquivar era ombra deth sòn vesin mès pròplèu, d’acòrd damb un estudi d’Antonio Hall, un ecofisiològ de cultius dera Universitat de Buenos Aires. Vierie a èster çò que hem nosati quan anam tath cinèma se ath fautulh deth deuant se sè ua persona massa nauta.
Es vira-soleis detecten era qualitat dera lutz gràcies a un fotoreceptor nomentat fitocròm, que les permet percéber era diferéncia entre era lutz vermelha e era lutz vermelha alunhada. En arribar era lutz solara, era huelha absorbeix eth ton vermelh e rebat era lutz vermelha alunhada, qu’ei era que s’espandís ara sua periferia. Aguesta ei era senhau qu’es plantes dera aurèra perceben coma ua ombra, e qu’era pòrta a inclinar-se cap ath lòc contrari .
Com passe damb autes conductes d’autoorganitzacion entre espècies animaus, i a ua planta “pionèra” que ne comence eth procès: en un estadiatge de creishement primairenc “decidís” inclinar-se entà cercar ua melhora qualitat dera lutz, e ací inície un efècte dominó que, a viatges, pòt arribar en tustarrar damb ua auta hila de vira-soleis.
D’autes espècies, que trobam en nòste país, son mès petiti qu’a Sud America (a on s’acostumen a semiar cinc plantes per mètre quarrat e, en estudi, ne meteren entre 10 e 14), e se planten d’ueit a dètz unitats per mètre quarrat, e per açò aguesta conducta d’autoorganitzacion non a condicions entà desvolopar-se.
E ua auta curiositat: quan es dies son tristi e eth solei non lutz, es vira-soleis viren de tau manèra que semble que se guarden es uns as auti, damb era intencion de compartir es sues energies.
📎 Oliva, J. [Jesús]. (2024, 14 setembre). Era societat des vira-soleis. PsicoPop. https://www.psicopop.top/oc/era-societat-des-vira-soleis/amp/
📖 :