PsicoPop
Inici » Non existís un unic tipe d’edat

Non existís un unic tipe d’edat

Quan era edat cronologica non ei eth sincronia damb era edat mentau

per Jesús Oliva
Publicat: Actualizat: 305 lectures

Soent assumim qu’era edat cronologica ara maturitat emocionau e era sua capacitat de hèr tèsta a diferentes situacions, mès non ei pas atau: cada persona viu e experimente realitats diferentes, non i a ua unica manèra de víuer era vida dera madeisha manèra que non i a solament un unic punt d’enguarda, e d’ací que trobam era edat mentau e era edat emocionau, entre d’autes.

Era edat mentau correspon ara capacitat de cada persona entà compréner, exprimir e controtlar es sues emocions d’ua manèra sana e adequada, o era manèra coma se relacione damb era rèsta de persones, en termes d’abiletats cognitives.

Era edat mentau non a relacion damb era edat cronologica, donques que se centre en nivèu de desvolopament emocionau e intellectuau de cadun.

Era edat mentau pòt afectar ara maturitat de cada persona de manères diferentes, coma era salut mentau, es relacions interpersonaus, eth maneig der estrès e era prenuda de decisions. Donques, era melhora d’aguesta ei un procès constant e individuau.

Campam, per exemple, damb es mainatges damb nautes capacitatssuperdotats: an ua edat mentau superiora ara sua edat cronologica. Era edat mentau se restaque, sustot, damb era intelligéncia. Per contra, era edat cronologica ei ua simpla mesura dera data de neishença en un calendari.

Educació en nens superdotatsLeta Hollingworth comprenie era superdotacion coma un conjunt complèxe d’ahèrs de tipe psicologic provenent des disparitats existentes entre era edat mentau e era cronologica en mainatges superdotats, e establic que coma mès luenh se tròbe eth mainatge superdotat dera intelligéncia mejana entara sua edat cronologica, mès grani seràn es sòns problèmes d’adaptacion . Dit d’auta manèra: se ditz que son “desincronizadi” o “out of sync” pr’amor qu’era sua edat emocionau, intellectuau e fisica non coïncidissen, presenten un desvolopament asincròn en tot auer “diferentes edats” ath madeish temps .

Auer era maturitat mentau d’un mainatge de 14 ans e era maturitat fisica d’un de 8 ans supause un conjunt de rèptes, que son analògs e as que li cau hèr tèsta dera madeisha manèra. Per açò madeish son vulnerables e cau hèr modificacions ena forma de criança, era forma d’ensenyança e d’assessorament pr’amor que poguen desvolopar-se dera melhora manèra possibla.

En paraules de Annemarie Roper, era superdotacion ei un estat de consciéncia mès anautita, de major sensibilitat e d’ua major capacitat entà compréner e transformar es estimulacions en experiéncies intellectuaus e emocionaus .

Eth temps a ua importància principau as nòstes vides, pr’amor qu’influís de fòrça manères, n’acabam de veir solament ua. Sentes qu’era tua edat cronologica se correspon ara tua edat mentau?

📎 Oliva, J. [Jesús]. (2024, 30 julhet). Non existís un unic tipe d’edat. PsicoPop. https://www.psicopop.top/oc/tipe-edat/


📖 Referéncies:



Te cau identificar en PsicoPop tà contribusir.

Subscribe
Notify of
21 Comentaris
Newest
Oldest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments

txellmore
txellmore(@txellmore)
Active Member
10 days ago

Jo coneishi un mainatge qu’a autisme e pera sua edat ei fòrça intel.ligent, mès non ei gèns sociable e a fòrça problèmes ena escòla.
E tanben ua gojata adulta/adolescent que non ei bric madura, encara demore ena mainadesa.
pes pairs encarar açò ei reauments fòrça dificultós

Sandra Milán i Massagué
Sandra Milán i Massagué(@sandramilanm)
Membre
26 days ago

Sò dacord amb eth tèxte, majoritariament. Precisament, pense que enes escòles cal que repensin ena manera d’acorropar er mainatge e non sol pels ans. Jo é tres hilhs petits e veig que damb autres companhs de diferenti ans estarien melhor.

Èlia Fosalva Sanjuan
Èlia Fosalva Sanjuan(@eliafosalva)
Membre
27 days ago

Sò d’acòrd amb eth tèxte.
Jo senti qu’era mia edat cronologica se correspon perfèctament damb era mia edat mentau, mès era mia neboda e eth men frair an nautes capacitats e pensi que pòt èster complicat ena mainadesa e adolesencia. Com ditz eth tèxte, ei fòrça important hèr modificacions ena forma de criança a casa e ena ensenyança ena escòla.

txellmore
txellmore(@txellmore)
Active Member
Reply to  Èlia Fosalva Sanjuan
10 days ago

Bona tarde,
Per sòrt i a escòles especializades, entà mainatges damb nautes capacitats. Bona sòrt

Maria Rosa Recasens Chancho
Maria Rosa Recasens Chancho(@rosarecasens84)
Membre
28 days ago

Bona net,

Sò en favor qu’es edats mentaus non an perque concordar damb es edats biologiques, en mèn cas è 40 ans e me senti j’en e damb désir d’apendre e provar causes naues. Er important se tu te sentes.

Ylenia Sansaloni Hernández
1 month ago

Mia edat mentau si se correspon damb mia edat biologica pr’amor jo è bona salut mentau, mès bères ues “persones” an un desvolopament asincròn. Eri an van tath mètge. Jo sò d’acòrd amb eth tèxte.

Carles de Haro Crusells
Carles de Haro Crusells(@carlesdeharo)
Active Member
1 month ago

Sò d’acòrd damb era aproximacion que hè er article, mès tròbi a mancar fòrça elements entà poder tractar eth tèma damb mès prigondor, se parle des diferenti tipes d’edat mès non se mencione per exemple era edat biologica, e sustot, non se ten en compde era influenca der entorn (caracteristiques culturaus, …) ne tanpòc era teoria des intelligéncies multiples fòrça acceptada ena comunitat scientifica (dilhèu non i cre).
Era mia impression ei qu’er estudi correspon unicaments ath tractament dera superdotacion ena estapa escolara.

Ascensión Cisterne Flores
Membre
1 month ago

Era mia “edat mentau” non se correspon pas dam era mia edat biologica pr’amor que me cregui mès major de çò que sò. Quan anaue ar institut es companhs e companhes me didien que semblaue coma s’auesse quaranta ans. Ara hè vint-e-quate ans e me sento ua vielha! 😂 

Joan Piñol Cañadell
Active Member
1 month ago

Eth concèpte “edat mental” ei un tèrme que pot generar confusió e que ha estat criticat extensament en es discussions científiques contemporànies i deth darrer sègle. Autors com Vygotsky, David Wechsler o Arthur Jensen han criticat obertament aquest concèpte, considerant-lo poc precís o directament erroni.

En la mena opinion, ua causa ei era edat, és a dir, eth temps cronològic que ua persona porta en aquest món, e ua auta causa diferenta son es capacitats mentals, maduratives, es processos cognitius, era formacion, er entorn… . Un nen de 8 ans superdotat e un nen de 8 ans amb ua deficiència cognitiva seguissen sent nens de 8 ans. Per molt superdotat que sèiga un nen, hi ha aspectes als que per edat no pot arribar e non actuarà com un jove de 16 o com un adult de 43. Era teoria dera “edat mental” me sembla una mica supersiticiosa.

Liam Marshall-Butler
Liam Marshall-Butler(@liamjames)
Membre
1 month ago

Pensi que i a persones qu’an capacitats diferenti. Mès, non sabi pas qu’aço vòu dir qu’es persones an ua edat mantau diferent. Es mainatges “desincronizadi” probablament auràn des madeishes problemas quan son adulti. Es mainatges superdotats non an pas ua edat mentau d’un adult, e quan son adulti, encara van éstar superdotats.
Non pensi qu’un mainatge superdotat de dètz ans a era mainatge etat mentau qu’un mainatge mejan de tretze ans; ei un mainatge força intelligènt qu’a de bozonhs diferenti.

Montse Cendra Bertran
Montse Cendra Bertran(@shinhalet)
Membre
1 month ago

Pensi qu’era mia edat mentau e era biologica an estat tostemp coordinades.Coma Georgina, non rebrembi auer auut cap experiéncia damb un “desvolopament asincron”. Tanben ei vertat que pensi – coma Guillem- qu’era maturitat vien condicionada -un shinhalet- pes experiéncies dera vida e de forma especiau pera familha. Per exemple, creigui quu’en cas de familhes amb fòrça hilhs (e hilhes), es grani, es prumèrs, maduren abantes qu’es darrèrs.
Coma professora òc qu’è coneishut alumnes damb aguesta asincronia. E òc qu’e podut comprovar qu’es alumnes de nautes capacitats patissen fòrça en entorn escolar e soent tanben en familhar. Vos poderie parlar de diuèrsi casi, mès entraria en ua linha massa personau. Es “Matildes” (Roald Dalh) existissen encara aué, maugrat era evolucion dera escòla e dera societat.
Tà acabar, non queirè en topic de díder qu’a 30 ans-o mès- era gent maduraue abans qu’enes darrèri tempsi, e encara mèns qu’es alumnes der an 83, quan jo comencí coma professora eren mès madurs qu’es darreri (deth cors 2019-2020). Mès enes topics i a soent ua part de vertat bric mespreabla.😅

Mariona Albareda Sambola
Trusted Member
Reply to  Montse Cendra Bertran
1 month ago

Polit, açò de parlar de “Matildes” tà hè mencion as persones damb nautes capacitats.

Cè Casabella Andiñach
Cè Casabella Andiñach(@cecasabella)
Active Member
1 month ago

Ei cèrt que i a mainatges e mainades que an edats biologiques e mentaus diferentes mès açò non sempre voi díder que an totes es capacitats dua persona adulta encara que an nautes capacitats. Totes es persones som fòrça abils en diferentes causes e damb es mainatges damb nautes capacitats tanben pòt ésser així. Ei important veir cada persona com un cas diferent e non solaments damb eth títol de superdotats. Tanben son mainatges e ei important rembrar-ho

Guillem Zorrilla González
Active Member
1 month ago

Jo crei qu´era edat mentau e era cronològica non solen coïncidir en eth temps, pr´amor que cadun a viscut experiències desparières ath long dera sua vida de hèr tèsta a contèxtes familhar, fraternal, escolar, socioeconomico e politic desparières. Quins cambiaments que se produisque en aguesti contornos provocaria un desvolopament desparièr dera sua capacitat emocionau e mentau, peth hèt de passar deuant determinadi reptes. 

Georgina Davenport
Georgina Davenport(@gmrdavenport)
Membre
1 month ago

Pensi que era mia edat mentau òc se correspon damb era mia edat biologica. Non è auut cap experiéncia damb un “desvolopament asincròn”, mès ‘oc que è coneishut a mainatages qu’an auut dificultats entà gestionar emocions,

Non è pas clar se jo poderie ajudar a ua persona “desincronizada” o se plan correspon a professionaus, mès, cau èster observaire e sensible as emocions des auti, e açò pogui.

Pas sò fòrça cossent damb eth tèxte mès ath mèn m’agrade veir chifres o apiejatz-vos entà èster convençuda de quauquarren. Me calerie liéger mès d’aguest tèma.

Mariona Albareda Sambola
Trusted Member
1 month ago

Non auetz trapat jamès ua persona joena que se compòrte coma se siguesse adulta, damb pensaments mès maduri qu’aqueri que se supause que li cau auer, e ua auta de mès grana que se compòrte coma se volesse alongar era joenessa? 

E coma parlam d’eri o, pejor encara, coma les tractam? A còps non tiem en compde qu’era edat mentau e era cronologica pòden non anar d’acòrdi, e aguest desvolopament asincròn ei encara mau vist per una part importanta dera societat. 

Pensi que, en generau, cau hèr mès pedagogia ath respècte, e cau hèr a compréner qu’era correspondéncia entre er aspècte fisic e eth mentau non ei ua nòrma fixa. Cau que se respècte, pr’amor qu’ei normau, que i age persones adultes damb ua ment mès dinamica e creativa, coma era d’un joen, o ath contrari, que i age joens que semblen mès vielhi.

Àngel Campalans
Àngel Campalans(@acampalans)
Active Member
Reply to  Mariona Albareda Sambola
1 month ago

Eth prumèr cas ne diden viejoven, dificil arrevirar ar aranés 😂 Sò totaument d’acòrd damb tu, mès desgraciadament viuem en ua societat on çò qu’ei diferent dera “norma” (“norma” coma estadistica), ja sigue pes lunetes, peth cervèth o pes punts d’enguarda.

Mariona Albareda Sambola
Trusted Member
Reply to  Àngel Campalans
1 month ago

Pensi que s’a hèt pedagogia ena escòla en relacion ath respècte dera diferencia entre es companys, entre es persones dera madeisha edat, mès dilheu manque pedagogia intergeneracionau…

Georgina Davenport
Georgina Davenport(@gmrdavenport)
Membre
Reply to  Mariona Albareda Sambola
1 month ago

Ei interessant saber es ueit fases de desvolopament deth psicològ ErikErikson (e relacions dera societat):

Erikson sostenguec qu’era personalitat se desvolòpe en un orde predeterminat a trauès d’ueit estapes de desvolopament psicosocial, des dera enfància enquiara edat adulta. Pendent cada estapa, era persona experimente junhetz crisi psicosocial que poderie afectar positiva o negativaments ath desvolopament dera personalitat.
Entà Erikson (1958, 1963), aguestes crisis son psicosociales pr’amor qu’impliquen besonhs psicologics der individu (ei díder, psico) en conflicte damb es besonhs dera societat (ei díder, sociaus).

Segontes era teoria, era superacion exitosa de cada estapa da coma resultat junhetz personalitat sane e er aquesiment de vertuts basiques. Es vertuts basiques son fortaleses caracteristiques qu’eth ego pòt utilizar entà resòlver crisis posteriores.

Non completar pas junhetz estapa pòt resultar en ua capacitat redusida entà completar estapes posteriores e, donques, junhetz personalitat e un sens de se madeish mens saludables. Aguestes estapes, maugrat açò, pòden resolver-se damb capitada mès auance.

Hònt:
https://www.simplypsychology.org/erik-erikson.html

Mariona Albareda Sambola
Trusted Member
Reply to  Georgina Davenport
1 month ago

Fòrça gracies pera referéncia, Gerogina. Va ben conéisher més estudis entà ahíger arguments ara justificacion.

Montse Cendra Bertran
Montse Cendra Bertran(@shinhalet)
Membre
Reply to  Mariona Albareda Sambola
1 month ago

Fòrça gàcies, tanben.

Publicacion relacionadi

Segur que voletz desbloquejar era publicacion?
Desbloquejos pendents : 0
Segur que voletz cancellar era subscripcion?

Aguest lòc web utilize galetes tà melhorar era vòsta experiéncia. Se contunhes, assumim qu'ès d'acòrd. Accepta

Politica de privadesa